Molt bones, companys/es! Com porteu aquestes gèlides temperatures que està fent aquests dies a Catalunya? Pel que estic llegint, no es cap broma això, no? Doncs per aquí rés de fred, els que heu anat seguint el blog ja sabeu que a Santa Cruz la calor es permanent durant tot l'any. Només cal que us recordi que per exemple, a la dutxa de casa no hi tenim aigua calenta i no es troba gens a faltar...tret de unes 3-4 setmanes a l'any que el fred si que es presenta en forma de sorpresa, però això passa cap a finals de juny. Encara ens queda aguantar les altes temperatures.
Després d'aquesta breu introducció meteorològica al més pur estil Tomàs Molina :), us vull acostar les darreres novetats de la meva estada al projecte.
El passat gener ha estat un més intens, com no podia ser d'altre forma. He reprès el treball d'educador de carrer que havia deixat en punt mort el desembre degut als preparatius nadalencs. També s'han reprès reunions de coordinació amb les altres institucions que treballen amb la mateixa població que treballem a Mi Rancho i ja tenim programada una activitat conjunta enfocada a la prevenció de les enfermetats de tranmissió sexual. Aquesta activitat va destinada a sensibilitzar als nois/es en situació de carrer per a prendre mesures davant d'aquesta problemàtica que sembla que està en augment a la ciutat de Santa Cruz i precisament es farà abans de les festes de Carnaval que s'estan acostant. L'activitat serà el dia 16 ja que el 18,19,20 i 21 son les festes i aquí a Santa Cruz son, possiblement, les festes amb més resó de tot l'any. Per tant, s'ha triat la data per a fer la sensibilització preveient una bona participació dels joves. L'anterior experiència d'una activitat coordinada entre diverses institucions, al juliol passat, va ser un èxit, amb la participació de 7 institucions i més de 60 nois. Esperem un bon resultat i per aquest motiu ja estem treballant amb força e il·lusió per aconseguir bons resultats!!
Com us deia, el Carnaval ja s'acosta i la ciutat respira un ambient festiu ja avui dia. Son constants les festes prèvies al Carnaval. Jo que mai he viscut aquestes festes amb una participació directe a Catalunya em dono compte aquí de la importància que tenen aquestes dates per a la població local. Es una cosa nova que estic aprenent, tot i que ja l'any passat vaig viure aquestes dates aquí a Bolívia, però ara tinc la sensació de que ho estic vivint amb més força que l'any passat pel que representen aquestes festes per a tots. I lògicament, aquesta festivitat es celebra també a Mi Rancho! Ja estem en preparatius pel que ens vindrà: molts jocs populars, jocs amb aigua, partits de futbol, desfilades i disfresses, menjar en grup i moltes més coses!!!
Apart de les festes de Carnaval, aquest febrer inicia el nou curs escolar a Bolívia. El proper dia 6 s'inicien les classes a les escoles i també les iniciarem a l'escola alternativa de Mi Rancho. Serà el 2n. any d'aquest mini-projecte engegat amb moltes ganes durant el curs passat. Els més petits de Mi Rancho son els principals actors i beneficiaris d'aquesta escola on el més important no son els continguts acadèmics que es lliuren si no tota la sèrie de valors, normes i hàbits que intentem transmetre a Mi Rancho. Participo activament d'aquest il·lusionant projecte juntament amb una altre educadora i la veritat es que en tenim moltes ganes. La metodologia es força oberta a la diversitat del grup que hi participa i el joc es una part molt important dins del procés d'aprenentatge d'aquests nens. Intentem que el joc sigui una eina educativa conjuntament amb uns continguts acadèmics escollits però com us deia, tenint en compte la diversitat dels nens. No podem oblidar que aquí a Mi Rancho aquests nens conviuen tots junts i el factor grup es molt important per a nosaltres, per això creiem que mitjançant el joc es pot treballar de forma conjunta amb tots ells mantenint especial atenció als centres d'interés de cada nen i al seu desenvolupament.
I per acabar, també aquest febrer, el Club de fútbol Mi Rancho, si no hi ha cap contratemps, participarà per 2n. any a la lliga de fútbol de Cotoca, lliga que pertany a l'associació de fútbol de Bolivia. Les equipacions ja estàn apunt, els jugadors ja portem un mes de gener d'entrenament jugant partits de fútbol al camp que hi ha a Mi Rancho i ara només ens falta que l'àrbitre xiuli l'inici del 1r. partit per a còrrer sota un Sol de justicia cada diumenge!!! La veritat es que els nois estàn molt il·lusionats en poder jugar al Club i es un motiu d'orgull per a tots ells i per a mi també, el poder formar part d'aquest club i ajudar, mitjançant l'esport, a transmetre els valors de Mi Rancho allà on sigui.
En fi, ja som a Febrer...un mes que ens situa a l'inici de nous projectes i ens permet tornar a somiar amb el que ens vindrà. Jo no deixo de somiar des de que vaig arribar aquí i també no deixo de pensar en tots els que esteu acompanyant-me d'una o altre forma en aquest projecte que vaig iniciar ja fa 1 any i mig!!! Especialment moltes gràcies als 2 regals que he rebut aquest més passat: un paquet de l'Eva amb molts regalets i el detall del Xavi i l'Ivi, també amb molts regalets. Les fotos que em veu enviar ja estan penjades de l'habitació, com la bandera d'Obituary, un gran grup de música :) A tots vosaltres, als que esteu llegint: sou genials!!!
Fins aviat i gràcies!!!
Carles.
23/12/2011
Ja som al Nadal del 2011
Hola companys! Com esteu? Imagino que tots estareu apunt de seure a la taula i menjar una bona "escudella" i carn d'olla, uns bons canelons i uns bons turrons!! I com han anat els dies previs? Alguns de vosaltres segur que tindreu uns dies de vacances, aprofiteu-los!
Aquí a Mi Rancho estic apunt de passar el meu segon Nadal, i la veritat es que de nou torno a trobar diferent aquestes dates. Per exemple, a la ciutat, poca il·luminació nadalenca es troba i pocs pessebres he vist. Es un ambient ben diferent al que estem habituats a viure a l'hemisferi Nord. Però si que hi ha un detall que es el mateix: la gent gaudeix d'aquests dies amb la família i amics.
I per arribar al Nadal en plena forma em hagut de treballar força. Des de finals de novembre tot ha anat encarat a tancar l'any de la millor forma i a poder preparar de la millor manera possible aquestes festes de Nadal i l'any nou que ja ens està trucant a la porta. Per encarar aquesta recta final que millor que uns dies de "descans a les alçades"?? Doncs si que hi ha alguna cosa millor que poder descansar durant un petit viatje: poder-ho fer amb gent que coneixes! Doncs si, vaig estar a 4 dies de descans, caminades i visites a llocs preciosos acompanyat de la Coral, una Olesana com jo, i més gent que vaig tenir l'ocasió de conèixer. La veritat es que el poble, de nom Samaipata (descans a les alçades en l'idioma Quítxua) val la pena ser visitat per la pau i tranquil·litat que s'hi respira. A més, el clima es molt benigne, a diferència de Santa Cruz que la calor es sufocant. Si algun cop viatgeu a Bolívia, us recomano que us atureu uns dies a aquesta població.
Un cop vaig carregar piles, va ser moment d'entrar a desembre. La majoria dels nois de Mi Rancho van finalitzar el curs escolar amb bons resultats i un d'ells ja ha finalitzat el batxillerat! En el cas dels més petits, un cop acabat el curs es va fer una sortida a la piscina per aprofitar el temps de vacances que ara disposen i que s'allarga fins a finals de gener. Enguany, el grup dels més petits també va viatjar de vacances a la població de Trinidad (província del Beni) i durant una setmana van estar d'acampada visitant zones desconegudes per ells i fent diverses activitats com la pesca. Van aconseguir pescar piranyes, poca broma! Uns autèntics professionals de la pesca aquests nois!!
A mi em va ser impossible acompanyar-los però durant les dates que ells van estar de viatge jo vaig apuntar-me per còrrer una mitja marató de 21 kms. de distància entre Santa Cruz i Cotoca. Va ser una experiència molt positiva tot i que vaig fer fins el quilómetre 18 que és on està Mi Rancho. Veurem si a l'any vinent arribo a Cotoca!!
Entre d'altres coses que em fet per aquí Mi Rancho en aquestes darreres dates em ve a la memòria un torneig de fútbol organitzat pel Club de Futbol Mi Rancho a les nostres instal·lacions, un cicle de cinema nadalenc iniciat el passat cap de setmana i que finalitzarà el dia 1 de gener amb passis de pel·lícules variades i de diverses temàtiques, competicions esportives de tennis taula, futbol, escacs, voleibol, etc. Tot destinat a que els nois de Mi Rancho gaudeixin d'una bona estona lliure.
I ja sense molt més temps, directes als preparatius de Nadal!! Decorar una mica cada casa, preparar l'amic invisible que es fa per la nit de Nadal, pensar en el menú de la nit de Nadal que els cuiners son els educadors i voluntaris, etc. Aquest any, el postre me l'he reservat per mi,jeje...Prepararé Crema Catalana per a unes 50 persones, cosa que mai he fet però algun dia ens em d'estrenar, oi? O sigui que em passaré el dia 24 a la cuina tot esperant que el treball tingui un resultat òptim i com a mínim, el postre es pugui menjar amb felicitat. Veurem com va tot!! Després del sopar, es un moment molt esperat pels nois, sobretot pels més petits que de fet ja van comptant els dies que falten per la nit del 24 de desembre. Es genial veure en ells la cara de felicitat i amb quina il·lusió esperen la data i aquestes ganes es transmeten a les altres persones. Jo ja tinc ganes de que sigui demà, perquè es dia especial a Mi Rancho, on tots ens trobarem asseguts en una gran taula apunt per compartir un moment bonic. Aixó em fa feliç.
I fins aquí les darreres noticies d'aquest 2011. Han estat molts dies de treball fet amb molta satisfacció. Ha estat un any amb moltes coses apreses i en vull compartir una tots vosaltres: L'esforç es un premi que es veu recompensat a llarg plaç; a curt termini hi han resultats. Les recompenses son somriures, actituts, valors que aprecio en tots i cada un dels actors que participen de Mi Rancho. Les recompenses son sensacions, experiències que calen més fort en l'interior de les persones i amb aixó em quedo aquest 2011.
Us vull desitjar un Bon Nadal i un feliç any nou a tots/es! Moltes gràcies per acompanyar-me, ja sigui llegint, ja sigui escrivint-me o ja sigui pensant en el que fem per aqui. Sou una gran part de la meva experiència a Bolívia i desitjo que ho continueu sent.
Fins molt aviat,
Carles.
Aquí a Mi Rancho estic apunt de passar el meu segon Nadal, i la veritat es que de nou torno a trobar diferent aquestes dates. Per exemple, a la ciutat, poca il·luminació nadalenca es troba i pocs pessebres he vist. Es un ambient ben diferent al que estem habituats a viure a l'hemisferi Nord. Però si que hi ha un detall que es el mateix: la gent gaudeix d'aquests dies amb la família i amics.
I per arribar al Nadal en plena forma em hagut de treballar força. Des de finals de novembre tot ha anat encarat a tancar l'any de la millor forma i a poder preparar de la millor manera possible aquestes festes de Nadal i l'any nou que ja ens està trucant a la porta. Per encarar aquesta recta final que millor que uns dies de "descans a les alçades"?? Doncs si que hi ha alguna cosa millor que poder descansar durant un petit viatje: poder-ho fer amb gent que coneixes! Doncs si, vaig estar a 4 dies de descans, caminades i visites a llocs preciosos acompanyat de la Coral, una Olesana com jo, i més gent que vaig tenir l'ocasió de conèixer. La veritat es que el poble, de nom Samaipata (descans a les alçades en l'idioma Quítxua) val la pena ser visitat per la pau i tranquil·litat que s'hi respira. A més, el clima es molt benigne, a diferència de Santa Cruz que la calor es sufocant. Si algun cop viatgeu a Bolívia, us recomano que us atureu uns dies a aquesta població.
Un cop vaig carregar piles, va ser moment d'entrar a desembre. La majoria dels nois de Mi Rancho van finalitzar el curs escolar amb bons resultats i un d'ells ja ha finalitzat el batxillerat! En el cas dels més petits, un cop acabat el curs es va fer una sortida a la piscina per aprofitar el temps de vacances que ara disposen i que s'allarga fins a finals de gener. Enguany, el grup dels més petits també va viatjar de vacances a la població de Trinidad (província del Beni) i durant una setmana van estar d'acampada visitant zones desconegudes per ells i fent diverses activitats com la pesca. Van aconseguir pescar piranyes, poca broma! Uns autèntics professionals de la pesca aquests nois!!
A mi em va ser impossible acompanyar-los però durant les dates que ells van estar de viatge jo vaig apuntar-me per còrrer una mitja marató de 21 kms. de distància entre Santa Cruz i Cotoca. Va ser una experiència molt positiva tot i que vaig fer fins el quilómetre 18 que és on està Mi Rancho. Veurem si a l'any vinent arribo a Cotoca!!
Entre d'altres coses que em fet per aquí Mi Rancho en aquestes darreres dates em ve a la memòria un torneig de fútbol organitzat pel Club de Futbol Mi Rancho a les nostres instal·lacions, un cicle de cinema nadalenc iniciat el passat cap de setmana i que finalitzarà el dia 1 de gener amb passis de pel·lícules variades i de diverses temàtiques, competicions esportives de tennis taula, futbol, escacs, voleibol, etc. Tot destinat a que els nois de Mi Rancho gaudeixin d'una bona estona lliure.
I ja sense molt més temps, directes als preparatius de Nadal!! Decorar una mica cada casa, preparar l'amic invisible que es fa per la nit de Nadal, pensar en el menú de la nit de Nadal que els cuiners son els educadors i voluntaris, etc. Aquest any, el postre me l'he reservat per mi,jeje...Prepararé Crema Catalana per a unes 50 persones, cosa que mai he fet però algun dia ens em d'estrenar, oi? O sigui que em passaré el dia 24 a la cuina tot esperant que el treball tingui un resultat òptim i com a mínim, el postre es pugui menjar amb felicitat. Veurem com va tot!! Després del sopar, es un moment molt esperat pels nois, sobretot pels més petits que de fet ja van comptant els dies que falten per la nit del 24 de desembre. Es genial veure en ells la cara de felicitat i amb quina il·lusió esperen la data i aquestes ganes es transmeten a les altres persones. Jo ja tinc ganes de que sigui demà, perquè es dia especial a Mi Rancho, on tots ens trobarem asseguts en una gran taula apunt per compartir un moment bonic. Aixó em fa feliç.
I fins aquí les darreres noticies d'aquest 2011. Han estat molts dies de treball fet amb molta satisfacció. Ha estat un any amb moltes coses apreses i en vull compartir una tots vosaltres: L'esforç es un premi que es veu recompensat a llarg plaç; a curt termini hi han resultats. Les recompenses son somriures, actituts, valors que aprecio en tots i cada un dels actors que participen de Mi Rancho. Les recompenses son sensacions, experiències que calen més fort en l'interior de les persones i amb aixó em quedo aquest 2011.
Us vull desitjar un Bon Nadal i un feliç any nou a tots/es! Moltes gràcies per acompanyar-me, ja sigui llegint, ja sigui escrivint-me o ja sigui pensant en el que fem per aqui. Sou una gran part de la meva experiència a Bolívia i desitjo que ho continueu sent.
Fins molt aviat,
Carles.
19/11/2011
Curiositats
Bones a tots! Fa temps que no apereixia per aquí...molts de vosaltres m'heu preguntat com estava i com m'anava tot i volia dir-vos que tot va bé i jo estic perfectament!!
En els darrers temps no puc dir que he tingut més feina que anteriorment perquè no tinc cap eina que pugui valorar-ho però si que tinc una sensació de que estic més involucrat en el dia a dia de la institució i participo de més coses que no pas uns mesos abans.
Cada dia que passa em fa l'efecte de que soc més "bolivià", faig més coses pel meu compte i he anat coneixent a més gent, fora del meu cercle del voluntariat. Si fa uns mesos el meu dia a dia anava estratament vinculat al que feia a Mi Rancho, ara tinc l'impressió que em sento amb més coneixement per a fer altres coses fora. Darrerament tinc la sensació que aquest any que em queda serà un any on faré més coses, on el dia a dia serà més complert per altres motius. Es una sensació estranya, similar a la vida cotidiana que cada persona te allà a ón viu. Tot aixó fa que cregui que aquest mesos que em queden aquí, que encara son molts, seràn mesos plens de petites coses que m'ompliran.
I moltes d'aquestes petites coses les valoro com curiositats que cada dia m'apareixen en forma de noves aventures, alegries, algunes dificultats i molta esperança.
I aquí us deixo algunes de les "curiositats" que m'he anat trobant aquests darrers temps.
Curiositat 1:
El passat setembre vaig poder gaudir d'una setmana de vacances i la vaig aprofitar per viatjar una mica. Vaig estar allotjat a Villa Tunari, un poble situat al mig d'una regió anomenada "Chapare". La zona es caracteritza per un entorn natural preciós, selva tropical amb gran varietat de fauna i flora. El viatge em va permetre conèixer llocs i persones, boscos i viatgers de tots llocs que com jo estaven de pas. Vaig conèixer a la familia del Dani dels "Salistes", un xicot Bolivià que viu a Olesa i treballa en aquest bar!! Pels que no sapigueu el que es els "Salistes", us diré que es un bar "Olesà" on he passat molt bones estones.
El viatge va ser molt interessant ja que vaig poder fer tot el que m'havia plantejat a fer: descansar, caminar, conèixer gent i conèixer l'entorn. Per tant, objectiu complert! I sobretot, em va captivar la curiositat i amabilitat que la gent va tenir amb mi. Era constant trobar-me algú que em preguntava: "usted de donde es"?? A partir d'aquí, es generava una interessant conversa. Val a dir que el vaitge el vaig fer sol però que en cap moment vaig tenir la sensació d'estar sol.
Curiositat 2: Un karaoke solidari. Aquí a Santa Cruz hi ha devoció pels karaokes, hi ha moltíssims llocs on poder passar una estona i cantar. Vaig poder assistir a un karaoke solidari organitzat per Plataforma i val a dir que hi ha autentics professionals del karaoke!! Els locals de nit a Santa Cruz son diferents als que jo coneixia d'Olesa. Aquí es habitual que la gent sorti per la nit a un karaoke on a més, també es "punxa" música durant certes estones. Aixó si, el volum de la música es elevadíssim!!!
Curiositat 3: Per primer cop des de que vaig arribar vaig estar malalt, amb febre. Van ser 2 dies de descans, amb poca febre. Per a mi va ser una curiositat perquè normalment a Catalunya, cada 6 mesos o patai algun encostipat o febre i en canvi, aquí no he passat per aixó. Cert que el clima es diferent però també val a dir que aquí hi ha uns canvis de temperatura molt forts i fins ara, no he tingut cap problema. Esperem que duri!
Curiositat 4: Catalunya. Si, si...per a mi ha estat un temps on la meva relació amb Catalunya s'ha vist reflexada. Primer de tot vaig poder veure una película en Català dins d'un festival de cinema a Santa Cruz. La película era "Catalunya Uber Alles" i va ser un plaer inmens poder assistir a la mostra de la peli!!!
També m'he trobat un voluntari de Lleida que està participant en el projecte Don Bosco. Te previst estar 6 mesos per aqui. Es bonic veure com gent de la teva terra també te inquietuts similars a les teves.
I que dir de la nova visita de la Julia acompanyada aquest cop de la Coral...genial es poc! El poder sortir una estona, compartir noticies Olesanes, parlar de gent coneguda i fer-ho aqui a Santa Cruz no te preu. També agraïr i molt que hagi pogut portar-me petits "regals". Per cert, i en referència als regals: Moltes gràcies, amic "Opel" pel teu detall!!
Curiositat 5: Un casament Bolivià. Un dels nois del projecte s'ens ha casat. Aixó va ser el passat dia 13 de novembre i va ser molt interessant el poder assistir a un casament com el que es va celebrar, per molts motius: Per celebrar-se dins de Mi Rancho, per organitzar-lo gairebé completament amb tot el que comporta de feina, per veure com en Manuel ja s'ha independitzat. Va ser un esforç gran però la sensació es que va sortir tot molt bé i tota la gent de Mi Rancho va contribuir en que aixó fos així. Genial.
Aixó son algunes de les coses que he anat vivint i veient durant aquests darrers temps. No puc oblidar que el passat dia 6 de novembre, Isabel, una de les voluntaries que ha estat aquí entre nosaltres el darrer any ja va tornar en direcció a la seva Cáceres natal. Ha estat un plaer poder compartir amb tu un any d'experiències!!! Moltes gràcies i fins aviat!
I bé, aixó ha estat un resum dels darrers temps a aquí a Mi Rancho. Ara que aquí ja fa una calor important, m'imagino que a Catalunya serà més aviat el contrari, senyal que en breu estarem parlant de Nadal, St. Esteve, cap d'any, etc...Com passa el temps de ràpid!!!
Fins aviat!!
En els darrers temps no puc dir que he tingut més feina que anteriorment perquè no tinc cap eina que pugui valorar-ho però si que tinc una sensació de que estic més involucrat en el dia a dia de la institució i participo de més coses que no pas uns mesos abans.
Cada dia que passa em fa l'efecte de que soc més "bolivià", faig més coses pel meu compte i he anat coneixent a més gent, fora del meu cercle del voluntariat. Si fa uns mesos el meu dia a dia anava estratament vinculat al que feia a Mi Rancho, ara tinc l'impressió que em sento amb més coneixement per a fer altres coses fora. Darrerament tinc la sensació que aquest any que em queda serà un any on faré més coses, on el dia a dia serà més complert per altres motius. Es una sensació estranya, similar a la vida cotidiana que cada persona te allà a ón viu. Tot aixó fa que cregui que aquest mesos que em queden aquí, que encara son molts, seràn mesos plens de petites coses que m'ompliran.
I moltes d'aquestes petites coses les valoro com curiositats que cada dia m'apareixen en forma de noves aventures, alegries, algunes dificultats i molta esperança.
I aquí us deixo algunes de les "curiositats" que m'he anat trobant aquests darrers temps.
Curiositat 1:
El passat setembre vaig poder gaudir d'una setmana de vacances i la vaig aprofitar per viatjar una mica. Vaig estar allotjat a Villa Tunari, un poble situat al mig d'una regió anomenada "Chapare". La zona es caracteritza per un entorn natural preciós, selva tropical amb gran varietat de fauna i flora. El viatge em va permetre conèixer llocs i persones, boscos i viatgers de tots llocs que com jo estaven de pas. Vaig conèixer a la familia del Dani dels "Salistes", un xicot Bolivià que viu a Olesa i treballa en aquest bar!! Pels que no sapigueu el que es els "Salistes", us diré que es un bar "Olesà" on he passat molt bones estones.
El viatge va ser molt interessant ja que vaig poder fer tot el que m'havia plantejat a fer: descansar, caminar, conèixer gent i conèixer l'entorn. Per tant, objectiu complert! I sobretot, em va captivar la curiositat i amabilitat que la gent va tenir amb mi. Era constant trobar-me algú que em preguntava: "usted de donde es"?? A partir d'aquí, es generava una interessant conversa. Val a dir que el vaitge el vaig fer sol però que en cap moment vaig tenir la sensació d'estar sol.
Curiositat 2: Un karaoke solidari. Aquí a Santa Cruz hi ha devoció pels karaokes, hi ha moltíssims llocs on poder passar una estona i cantar. Vaig poder assistir a un karaoke solidari organitzat per Plataforma i val a dir que hi ha autentics professionals del karaoke!! Els locals de nit a Santa Cruz son diferents als que jo coneixia d'Olesa. Aquí es habitual que la gent sorti per la nit a un karaoke on a més, també es "punxa" música durant certes estones. Aixó si, el volum de la música es elevadíssim!!!
Curiositat 3: Per primer cop des de que vaig arribar vaig estar malalt, amb febre. Van ser 2 dies de descans, amb poca febre. Per a mi va ser una curiositat perquè normalment a Catalunya, cada 6 mesos o patai algun encostipat o febre i en canvi, aquí no he passat per aixó. Cert que el clima es diferent però també val a dir que aquí hi ha uns canvis de temperatura molt forts i fins ara, no he tingut cap problema. Esperem que duri!
Curiositat 4: Catalunya. Si, si...per a mi ha estat un temps on la meva relació amb Catalunya s'ha vist reflexada. Primer de tot vaig poder veure una película en Català dins d'un festival de cinema a Santa Cruz. La película era "Catalunya Uber Alles" i va ser un plaer inmens poder assistir a la mostra de la peli!!!
També m'he trobat un voluntari de Lleida que està participant en el projecte Don Bosco. Te previst estar 6 mesos per aqui. Es bonic veure com gent de la teva terra també te inquietuts similars a les teves.
I que dir de la nova visita de la Julia acompanyada aquest cop de la Coral...genial es poc! El poder sortir una estona, compartir noticies Olesanes, parlar de gent coneguda i fer-ho aqui a Santa Cruz no te preu. També agraïr i molt que hagi pogut portar-me petits "regals". Per cert, i en referència als regals: Moltes gràcies, amic "Opel" pel teu detall!!
Curiositat 5: Un casament Bolivià. Un dels nois del projecte s'ens ha casat. Aixó va ser el passat dia 13 de novembre i va ser molt interessant el poder assistir a un casament com el que es va celebrar, per molts motius: Per celebrar-se dins de Mi Rancho, per organitzar-lo gairebé completament amb tot el que comporta de feina, per veure com en Manuel ja s'ha independitzat. Va ser un esforç gran però la sensació es que va sortir tot molt bé i tota la gent de Mi Rancho va contribuir en que aixó fos així. Genial.
Aixó son algunes de les coses que he anat vivint i veient durant aquests darrers temps. No puc oblidar que el passat dia 6 de novembre, Isabel, una de les voluntaries que ha estat aquí entre nosaltres el darrer any ja va tornar en direcció a la seva Cáceres natal. Ha estat un plaer poder compartir amb tu un any d'experiències!!! Moltes gràcies i fins aviat!
I bé, aixó ha estat un resum dels darrers temps a aquí a Mi Rancho. Ara que aquí ja fa una calor important, m'imagino que a Catalunya serà més aviat el contrari, senyal que en breu estarem parlant de Nadal, St. Esteve, cap d'any, etc...Com passa el temps de ràpid!!!
Fins aviat!!
04/09/2011
Setembre...2a. part
Benvinguts de nou a tots/es! Vaig decidir dividir en 2 parts tot el que us volia transmetre perquè no podia oblidar que ahir dia 3 de setembre vaig complir un any d'estada a Mi Rancho. Per aquest motiu, la 1a. part del missatge parla estrictament de les darreres novetats i en aquesta 2a. part em centraré a parlar del que ha estat per mi aquest darrer any.
A tots els que heu anat seguint aquest bloc us haig de dir que estic molt agraït per les mostres d'afecte que meu fet arribar mitjançant correus i aixó m'ha animat molt durant tot aquest any. Gràcies a aixó us he pogut sentir més aprop del que realment ens trobem i per mi ha estat una gran ajuda, sobretot en moments que un troba a faltar la seva terra, la familia, els amics i les petites coses que m'han omplert a Catalunya perquè tot i que em sento molt feliç per com m'estant anant les coses a Santa Cruz, us he trobat a faltar.
Ara fa un any, quan vaig arribar a terres bolivianes, em feia moltes preguntes com podien ser si seria capaç d'adaptar-me a la vida d'aquest país, si podria aportar les petites coses que jo sabia fer, si podria aprendre del que m'envoltaria...i un llarg etcétera. També pensava molt en tot el que havia deixat...grans moments viscuts amb gran gent que m'havia acompanyat fins alehores i que dir de la familia, aquells que sempre estan amb tu, que t'estimen, que et fan sentir valorat, que et desitgen el millor. No us enganyaré si us dic que al principi, em va costar molt no veure totes aquelles cares familiars, no fer el que estava més habituat a fer i no poder gaudir de l'entorn de la meva terra però amb el temps, tots aquests sentiments s'han convertit en reforç per a fer les coses el millor possible.
Passat un any ara em sento plenament integrat a ón estic i feliç de la decisió que vaig prendre de venir a participar d'un projecte com el de Mi Rancho. Estic aprenent moltes coses que espero poder posar en pràctica al moment del meu retorn.
Els primers mesos van ser una prova constant per mi: Conèixer nova gent integrada en un entorn cultural ben diferent no va ser tasca fàcil i la prudència va ser una paraula que em repetia constantment dintre meu. Prudència i paciència per conèixer tot el que es Mi Rancho, la seva gent, el seu dia a dia i molta empenta per iniciar nous projectes personals. Van ser uns mesos on l'acompanyament dels voluntaris i de les persones que condueixen la institució va ser vital per a mi.
Amb el temps i gràcies a tots ells, he pogut conèixer i compartir grans estones amb totes els nois que viuen ben aprop meu i ara em sento un més dins de la gran familia que és Mi Rancho. He fet diverses tasques que espero que hagin estat de profit però el que més m'omple es tot el que m'estan ensenyant dia a dia les persones que m'envolten. Intento capturar tots els detalls possibles de tots i cada un d'ells per continuar amb força el temps que encara em queda aquí a Bolivia.
Passat un any de la meva arribada, encaro el que ha de venir amb força i il·lusió, m'espera un altre any a Santa Cruz molt intens. El camí que vaig iniciar ara fa 1 any te una data de caducitat: 3 de setembre del 2012 i per tant es un bon moment per analitzar les coses ara que em trobo a la meitat d'aquest camí. I l'anàlisi que en trec d'aquests 12 mesos passats es molt positiu.
El que vindrà ningú ho sap. No m'he creat grans expectatives del que m'espera perquè vull gaudir tots i cada un dels moments sense cap tipus de pressió ni comparació. Vull continuar fent tot alló que pogui servir a la gent i a mi mateix tenint clar que sempre hi ha moments més positius i d'altres una mica menys positius però mai negatius. El meu somni es que al finalitzar aquesta etapa em pugui sentir realitzat amb tot el que estic fent. Amb aixó seré feliç.
La vida son etapes, algunes de més llarga duració que d'altres però en qualsevol cas, de totes n'em d'extreure parts positives. Ara es moment d'evaluar part d'aquesta etapa que estic vivint aquí però no es moment de tancarla i per aixó tinc moltes ganes de continuar en la mateixa direcció.
No crec que estigui en situació de recomenar grans coses a tots vosaltres perquè del que és la vida tots em podrieu ensenyar moltíssimes coses a mi, però si em permeteu que ho faci breument us diré que val la pena dedicar un temps de la vostre vida a gaudir d'una experiència d'un voluntariat de llarga durada perquè es un enriquiment personal brutal. Es una cosa que sempre m'acompanyarà en la meva vida, tal i com veig que moltes persones voluntaries que van passar per Mi Rancho estan vinculades a la institució d'alguna forma avui en dia a Catalunya, la zona de Murcia-Almeria, la zona de Madrid, Galicia...Per tant, crec que es alguna cosa més que el temps que un està de voluntari, es una cosa per tota la vida. Fa uns 3 mesos vaig escriure una cançó adreçada al Berto i la Esther en el seu comiat i era una cançó que parlava de tot el que tenim aquí a Mi Rancho i sobretot recordava un punt quilomètric que és on sempre ens retrobarem: El Quilòmetre 18, de la carretera a Cotoca es el lloc on es troba Mi Rancho...ja sabeu on coincidirem!!
Però tot i que estigui ara aquí, no m'oblido de tantes i tantes coses que m'han ajudat a arrivar-hi. Aquelles coses grans i d'altres més petites que m'han ensenyat tantes i tantes persones. No em puc oblidar de tota aquella gent que em va donar forçes per emprendre aquesta aventura, molt especialment a tota la meva familia i una persona que ens va dir adéu mentre jo estava a Bolivia: El meu avi Jaume Moragas. També vull recordar aquí a 2 grans persones que van coincidir amb mi durant els meus estudis d'Animació Sociocultural a Manresa no fa gaire temps i que també ens va deixar prematurament: Xavi i Jordi, tantes vegades que n'haviem parlat d'aixó i mireu!! Doncs si nois, estic aquí, fotent-li canya companys!!!
I a tots els que em coneixeu i algún cop n'haviem parlat d'aixó, gràcies per escoltar-me i espero que quan torni també ho volgueu fer!!
Ens tornarem a trobar companys, més aviat del que ens pensem, a algun lloc del món.
Una abraçada gegant a tots/es.
Fins aviat.
P.D: La foto que veieu es un petit regal que la Laura, la Eva i l'Elena, les 3 voluntaries de curta durada que ens acompanyat durant l'agost, ens van fer. Moltes gràcies!!!
A tots els que heu anat seguint aquest bloc us haig de dir que estic molt agraït per les mostres d'afecte que meu fet arribar mitjançant correus i aixó m'ha animat molt durant tot aquest any. Gràcies a aixó us he pogut sentir més aprop del que realment ens trobem i per mi ha estat una gran ajuda, sobretot en moments que un troba a faltar la seva terra, la familia, els amics i les petites coses que m'han omplert a Catalunya perquè tot i que em sento molt feliç per com m'estant anant les coses a Santa Cruz, us he trobat a faltar.
Ara fa un any, quan vaig arribar a terres bolivianes, em feia moltes preguntes com podien ser si seria capaç d'adaptar-me a la vida d'aquest país, si podria aportar les petites coses que jo sabia fer, si podria aprendre del que m'envoltaria...i un llarg etcétera. També pensava molt en tot el que havia deixat...grans moments viscuts amb gran gent que m'havia acompanyat fins alehores i que dir de la familia, aquells que sempre estan amb tu, que t'estimen, que et fan sentir valorat, que et desitgen el millor. No us enganyaré si us dic que al principi, em va costar molt no veure totes aquelles cares familiars, no fer el que estava més habituat a fer i no poder gaudir de l'entorn de la meva terra però amb el temps, tots aquests sentiments s'han convertit en reforç per a fer les coses el millor possible.
Passat un any ara em sento plenament integrat a ón estic i feliç de la decisió que vaig prendre de venir a participar d'un projecte com el de Mi Rancho. Estic aprenent moltes coses que espero poder posar en pràctica al moment del meu retorn.
Els primers mesos van ser una prova constant per mi: Conèixer nova gent integrada en un entorn cultural ben diferent no va ser tasca fàcil i la prudència va ser una paraula que em repetia constantment dintre meu. Prudència i paciència per conèixer tot el que es Mi Rancho, la seva gent, el seu dia a dia i molta empenta per iniciar nous projectes personals. Van ser uns mesos on l'acompanyament dels voluntaris i de les persones que condueixen la institució va ser vital per a mi.
Amb el temps i gràcies a tots ells, he pogut conèixer i compartir grans estones amb totes els nois que viuen ben aprop meu i ara em sento un més dins de la gran familia que és Mi Rancho. He fet diverses tasques que espero que hagin estat de profit però el que més m'omple es tot el que m'estan ensenyant dia a dia les persones que m'envolten. Intento capturar tots els detalls possibles de tots i cada un d'ells per continuar amb força el temps que encara em queda aquí a Bolivia.
Passat un any de la meva arribada, encaro el que ha de venir amb força i il·lusió, m'espera un altre any a Santa Cruz molt intens. El camí que vaig iniciar ara fa 1 any te una data de caducitat: 3 de setembre del 2012 i per tant es un bon moment per analitzar les coses ara que em trobo a la meitat d'aquest camí. I l'anàlisi que en trec d'aquests 12 mesos passats es molt positiu.
El que vindrà ningú ho sap. No m'he creat grans expectatives del que m'espera perquè vull gaudir tots i cada un dels moments sense cap tipus de pressió ni comparació. Vull continuar fent tot alló que pogui servir a la gent i a mi mateix tenint clar que sempre hi ha moments més positius i d'altres una mica menys positius però mai negatius. El meu somni es que al finalitzar aquesta etapa em pugui sentir realitzat amb tot el que estic fent. Amb aixó seré feliç.
La vida son etapes, algunes de més llarga duració que d'altres però en qualsevol cas, de totes n'em d'extreure parts positives. Ara es moment d'evaluar part d'aquesta etapa que estic vivint aquí però no es moment de tancarla i per aixó tinc moltes ganes de continuar en la mateixa direcció.
No crec que estigui en situació de recomenar grans coses a tots vosaltres perquè del que és la vida tots em podrieu ensenyar moltíssimes coses a mi, però si em permeteu que ho faci breument us diré que val la pena dedicar un temps de la vostre vida a gaudir d'una experiència d'un voluntariat de llarga durada perquè es un enriquiment personal brutal. Es una cosa que sempre m'acompanyarà en la meva vida, tal i com veig que moltes persones voluntaries que van passar per Mi Rancho estan vinculades a la institució d'alguna forma avui en dia a Catalunya, la zona de Murcia-Almeria, la zona de Madrid, Galicia...Per tant, crec que es alguna cosa més que el temps que un està de voluntari, es una cosa per tota la vida. Fa uns 3 mesos vaig escriure una cançó adreçada al Berto i la Esther en el seu comiat i era una cançó que parlava de tot el que tenim aquí a Mi Rancho i sobretot recordava un punt quilomètric que és on sempre ens retrobarem: El Quilòmetre 18, de la carretera a Cotoca es el lloc on es troba Mi Rancho...ja sabeu on coincidirem!!
Però tot i que estigui ara aquí, no m'oblido de tantes i tantes coses que m'han ajudat a arrivar-hi. Aquelles coses grans i d'altres més petites que m'han ensenyat tantes i tantes persones. No em puc oblidar de tota aquella gent que em va donar forçes per emprendre aquesta aventura, molt especialment a tota la meva familia i una persona que ens va dir adéu mentre jo estava a Bolivia: El meu avi Jaume Moragas. També vull recordar aquí a 2 grans persones que van coincidir amb mi durant els meus estudis d'Animació Sociocultural a Manresa no fa gaire temps i que també ens va deixar prematurament: Xavi i Jordi, tantes vegades que n'haviem parlat d'aixó i mireu!! Doncs si nois, estic aquí, fotent-li canya companys!!!
I a tots els que em coneixeu i algún cop n'haviem parlat d'aixó, gràcies per escoltar-me i espero que quan torni també ho volgueu fer!!
Ens tornarem a trobar companys, més aviat del que ens pensem, a algun lloc del món.
Una abraçada gegant a tots/es.
Fins aviat.
P.D: La foto que veieu es un petit regal que la Laura, la Eva i l'Elena, les 3 voluntaries de curta durada que ens acompanyat durant l'agost, ens van fer. Moltes gràcies!!!
01/09/2011
Setembre...1a part
Companys, avui es dia 1 de setembre...per uns signfica el retorn a la normalitat, després d'unes vacances ben guanyades. Per altres potser es temps de descans i per mi es una data amb molt de signficat...
Els darrers 2 mesos han estat genials. Juliol i Agost m'han permés conèixer coses de "Mi Rancho" que encara no havia viscut. Durant aquests 2 mesos em rebut visites de molta gent d'Espanya, voluntaris/es de curta durada que ens han ajudat a millorar en moltes coses i m'han permés conèixer a més gent i fer nous amics. A tots i a cada un d'ells els agraeixo molt la seva ajuda e implicació en tot el que han fet!! I sobretot, recordaré tots els bons moments que em compartit i tot el que he pogut aprendre amb vosaltres!! Els voluntaris han participat del projecte Mi Rancho fent acompanyament escolar, reforçant l'escola alternativa de Mi Rancho i participant del projecte "Los 2 patitos". La seva tasca ha estat genial.
Però apart de tot aixó, d'aquesta companyia que em gaudit els voluntaris que estem de llarga durada, a Mi Rancho em celebrat el 19é. aniversari de la fundació!! El dia 16 d'agost es la data que es celebra l'aniversari i va ser un dia molt especial.
Les celebracions es van iniciar durant el matí del dia 13 amb un seguit d'activitats esportives i lúdiques organitzades pels mateixos nois del projecte. Vem celebrar unes "olimpiades" on el més important era poder participar i compartir bons moments entre tots...i no us puc negar que apart d'aixó vem córrer i saltar com veritables atletes!!
I després d'un merescut descans per la tarda, va arribar el moment del sopar comunitari, organitzat aquest cop a la casa de "Tiluchi". Els més petits van ser els "amfitrions". Al voltant de 50 persones vem seure a taula per recuperar les forces que durant el dia haviem perdut i gràcies a un treball dels nois i educadors vem sopar molt a gust!! Quin sopar tant bó!! Continuant amb la dinámica de bon rotllo que portàvem des de el matí, el sopar va ser molt agradable...i tant que ho va ser que fins i tot algun dels nanus més petits es va quedar ben adormit a la mateixa taula un cop ja tenia l'estòmac plé!!
Per finalitzar el dia, després del sopar, va ser el moment de passar al nostre particular "Teatre" a la vora de la casa "Tiluchi". Era el moment de la "Noche de Talentos"...o sigui, mostrar la nostre vena artística!! I com unes veritables obres d'art, les actuacions que es van anar succeïnt, anaven generan més i més interés als participants. Vem gaudir d'un número de Titelles, balls dels educadors, percusions dels voluntaris, balls i representacions teatrals dels més adults, música i guitarres, "chistes" a càrrec dels més atrevits i finalment, karaoke pels amants al cant...Sencillament entranyable.
Però es que la festa va continuar amb un gran dinar el dia 16 d'agost, amb la participació de nou de tota la gran "familia" de Mi Rancho. De nou, un gran àpat ens va acompanyar. Va ser la culminació del 19é. aniversari i l'inici al camí que ens ha de conduir al 20é...que pel que us puc avançar, serà...millor? Més especial? Més entranyable?...Escolliu vosaltres mateixos, però 20 anys de treball s'han de celebrar de forma ben emotiva i estic segur que així serà...per tant, ja podeu reservar la data del 16 d'agost del 2012 com una data molt important per tots els que ja coneixeu Mi Rancho!!!
No voldria oblidar-me d'una altre data que va ser especial, el 6 d'agost. Aquesta data es el dia nacional de Bolivia i vaig poder apreciar per primer cop una desfilada a Cotoca, poble que està situat a 2km. de Mi Rancho...i la vaig apreciar de ben aprop ja que em va tocar desfilar amb l'associació de fútbol de Cotoca, ja que el nostre club de fútbol Mi Rancho forma part d'aquesta associació al participar de la seva lliga. Una experiència més que m'haig de posar a la butxaca!
2 mesos...i quins 2 mesos, familia!! 60 dies que m'han conduit al mes de setembre, un mes ben especial per mi...i sobretot una data: el 3 de setembre del 2010.
Però aixó ja us ho explicaré en la 2a. part d'aquesta entrada al blog...Us espero en 2 dies a tots/es.
Fins aleshores, us deixaré una mica intrigats!
Adéu!!
Els darrers 2 mesos han estat genials. Juliol i Agost m'han permés conèixer coses de "Mi Rancho" que encara no havia viscut. Durant aquests 2 mesos em rebut visites de molta gent d'Espanya, voluntaris/es de curta durada que ens han ajudat a millorar en moltes coses i m'han permés conèixer a més gent i fer nous amics. A tots i a cada un d'ells els agraeixo molt la seva ajuda e implicació en tot el que han fet!! I sobretot, recordaré tots els bons moments que em compartit i tot el que he pogut aprendre amb vosaltres!! Els voluntaris han participat del projecte Mi Rancho fent acompanyament escolar, reforçant l'escola alternativa de Mi Rancho i participant del projecte "Los 2 patitos". La seva tasca ha estat genial.
Però apart de tot aixó, d'aquesta companyia que em gaudit els voluntaris que estem de llarga durada, a Mi Rancho em celebrat el 19é. aniversari de la fundació!! El dia 16 d'agost es la data que es celebra l'aniversari i va ser un dia molt especial.
Les celebracions es van iniciar durant el matí del dia 13 amb un seguit d'activitats esportives i lúdiques organitzades pels mateixos nois del projecte. Vem celebrar unes "olimpiades" on el més important era poder participar i compartir bons moments entre tots...i no us puc negar que apart d'aixó vem córrer i saltar com veritables atletes!!
I després d'un merescut descans per la tarda, va arribar el moment del sopar comunitari, organitzat aquest cop a la casa de "Tiluchi". Els més petits van ser els "amfitrions". Al voltant de 50 persones vem seure a taula per recuperar les forces que durant el dia haviem perdut i gràcies a un treball dels nois i educadors vem sopar molt a gust!! Quin sopar tant bó!! Continuant amb la dinámica de bon rotllo que portàvem des de el matí, el sopar va ser molt agradable...i tant que ho va ser que fins i tot algun dels nanus més petits es va quedar ben adormit a la mateixa taula un cop ja tenia l'estòmac plé!!
Per finalitzar el dia, després del sopar, va ser el moment de passar al nostre particular "Teatre" a la vora de la casa "Tiluchi". Era el moment de la "Noche de Talentos"...o sigui, mostrar la nostre vena artística!! I com unes veritables obres d'art, les actuacions que es van anar succeïnt, anaven generan més i més interés als participants. Vem gaudir d'un número de Titelles, balls dels educadors, percusions dels voluntaris, balls i representacions teatrals dels més adults, música i guitarres, "chistes" a càrrec dels més atrevits i finalment, karaoke pels amants al cant...Sencillament entranyable.
Però es que la festa va continuar amb un gran dinar el dia 16 d'agost, amb la participació de nou de tota la gran "familia" de Mi Rancho. De nou, un gran àpat ens va acompanyar. Va ser la culminació del 19é. aniversari i l'inici al camí que ens ha de conduir al 20é...que pel que us puc avançar, serà...millor? Més especial? Més entranyable?...Escolliu vosaltres mateixos, però 20 anys de treball s'han de celebrar de forma ben emotiva i estic segur que així serà...per tant, ja podeu reservar la data del 16 d'agost del 2012 com una data molt important per tots els que ja coneixeu Mi Rancho!!!
No voldria oblidar-me d'una altre data que va ser especial, el 6 d'agost. Aquesta data es el dia nacional de Bolivia i vaig poder apreciar per primer cop una desfilada a Cotoca, poble que està situat a 2km. de Mi Rancho...i la vaig apreciar de ben aprop ja que em va tocar desfilar amb l'associació de fútbol de Cotoca, ja que el nostre club de fútbol Mi Rancho forma part d'aquesta associació al participar de la seva lliga. Una experiència més que m'haig de posar a la butxaca!
2 mesos...i quins 2 mesos, familia!! 60 dies que m'han conduit al mes de setembre, un mes ben especial per mi...i sobretot una data: el 3 de setembre del 2010.
Però aixó ja us ho explicaré en la 2a. part d'aquesta entrada al blog...Us espero en 2 dies a tots/es.
Fins aleshores, us deixaré una mica intrigats!
Adéu!!
26/06/2011
Hivern!
Hola a tothom! Per fi, ja ha arrivat l'hivern a Sta. Cruz. Per fi, disposo de temps per a informar-vos d'algunes coses! I es que us tenia un xic abandonats, oi? Doncs rés,a informar!
Els darrers temps han continuat sent productius per molts motius però sobretot i mirant enrera, estic content perquè cada dia em sento més integrat en el dia a dia. No es cap mentida si us dic que en aquests 10 mesos he hagut de canviar molt hàbits que tenia a Olesa, el tarannà a Catalunya es ben diferent del d'aquí però m'hi sento bé. Tot el que fa referència a la feina també es diferent però em sento identificat amb el que faig. I des de fa un parell de mesos també més enfeinat ja que en Berto i la seva companya, van tornar a Espanya. En Berto estava dedicat al mateix projecte que jo i ell va ser el meu "guia". Per aquest motiu també he augmentat el meu nivell d'auto-exigència ja que en molts moments haig d'arrivar allà on abans hi arrivàven 2 persones. A "Mi Rancho" seguim endavant i amb ganes de que les coses vagin continuant perquè s'acosten dates realment interessants.
També em passat dies molt acollidors, com la nit de Sant Joan, on vem poder gaudir d'un genial sopar amb tots els nois de Mi Rancho. Al coincidir amb l'arrivada del fred, la foguera va ser d'una ajuda important!!
La setmana anterior es va celebrar el "Festirock", que es un festival de música a benefici dels nens/es i adolescents en situació de carrer. Es un festival benèfic organitzat per la "Plataforma Unidos" (link al final de la pàgina) i on van participar algunes de les millors bandes musicals del pais. Van ser 10 hores de música per una causa que comparteix molta gent. Ens va tocar ajudar en el que bonament es podia i val a dir que l'organització va ser exemplar.
Del que no puc informar es de nous llocs que hagi visitat perquè el temps es algo que no es pot estirar més del que s'estira i més tenint en compte que cada cap de setmana jugo a futbol amb el club de fútbol de "Mi Rancho". Per ara els resultats no arriben però les ganes i motivació del grup son les raons per les quals es juga, no per aconseguir resultats.
I una novetat amb l'arribada de l'hivern es que ja estic en la fase final del meu procés de tramitació de la residència temporal!!! Després de 10 mesos he recuperat el meu pasaport i ja només em falta tramitar un carnet d'estranger. Poc a poc però la burocràcia ja sabeu com funciona...i és igual a tots llocs, o sigui, lenta.
Bé, uns esteu apunt de fer un bany a les platges, d'agafar unes merescudes vacances i de relaxar-se sota el Sol. En canvi els altres, ens posem el jersei cosa que tenia quasi oblidada!! A tots els que estigueu apunt de vacances, aprofiteu-les. A "Mi Rancho" estem en procés...però de celebració, que ja s'acosta la data de l'aniversari!! Us mantindré informats.
També espero que em pogueu anar informant del que passa a Catalunya, sobretot veient tot el moviment d'indignats que he vist!!! Interessant que la gent es mogui amb seny i que es reclami el que es creu just i necessari. Sempre que el poble digui la seva, es motiu d'escolta activa per part dels que han de conduir a la societat. Fan falta energies per canviar les injusticies que el món pateix i som nosaltres els que tenim l'energia a disposició del món. No tinguem por a pensar, no tinguem por a opinar i sobretot, no tinguem por a fer. Que cada un doni una pasa endavant i així sumarem milers de passes cap a un futur adecuat!
Endavant i fins la propera!!
Els darrers temps han continuat sent productius per molts motius però sobretot i mirant enrera, estic content perquè cada dia em sento més integrat en el dia a dia. No es cap mentida si us dic que en aquests 10 mesos he hagut de canviar molt hàbits que tenia a Olesa, el tarannà a Catalunya es ben diferent del d'aquí però m'hi sento bé. Tot el que fa referència a la feina també es diferent però em sento identificat amb el que faig. I des de fa un parell de mesos també més enfeinat ja que en Berto i la seva companya, van tornar a Espanya. En Berto estava dedicat al mateix projecte que jo i ell va ser el meu "guia". Per aquest motiu també he augmentat el meu nivell d'auto-exigència ja que en molts moments haig d'arrivar allà on abans hi arrivàven 2 persones. A "Mi Rancho" seguim endavant i amb ganes de que les coses vagin continuant perquè s'acosten dates realment interessants.
També em passat dies molt acollidors, com la nit de Sant Joan, on vem poder gaudir d'un genial sopar amb tots els nois de Mi Rancho. Al coincidir amb l'arrivada del fred, la foguera va ser d'una ajuda important!!
La setmana anterior es va celebrar el "Festirock", que es un festival de música a benefici dels nens/es i adolescents en situació de carrer. Es un festival benèfic organitzat per la "Plataforma Unidos" (link al final de la pàgina) i on van participar algunes de les millors bandes musicals del pais. Van ser 10 hores de música per una causa que comparteix molta gent. Ens va tocar ajudar en el que bonament es podia i val a dir que l'organització va ser exemplar.
Del que no puc informar es de nous llocs que hagi visitat perquè el temps es algo que no es pot estirar més del que s'estira i més tenint en compte que cada cap de setmana jugo a futbol amb el club de fútbol de "Mi Rancho". Per ara els resultats no arriben però les ganes i motivació del grup son les raons per les quals es juga, no per aconseguir resultats.
I una novetat amb l'arribada de l'hivern es que ja estic en la fase final del meu procés de tramitació de la residència temporal!!! Després de 10 mesos he recuperat el meu pasaport i ja només em falta tramitar un carnet d'estranger. Poc a poc però la burocràcia ja sabeu com funciona...i és igual a tots llocs, o sigui, lenta.
Bé, uns esteu apunt de fer un bany a les platges, d'agafar unes merescudes vacances i de relaxar-se sota el Sol. En canvi els altres, ens posem el jersei cosa que tenia quasi oblidada!! A tots els que estigueu apunt de vacances, aprofiteu-les. A "Mi Rancho" estem en procés...però de celebració, que ja s'acosta la data de l'aniversari!! Us mantindré informats.
També espero que em pogueu anar informant del que passa a Catalunya, sobretot veient tot el moviment d'indignats que he vist!!! Interessant que la gent es mogui amb seny i que es reclami el que es creu just i necessari. Sempre que el poble digui la seva, es motiu d'escolta activa per part dels que han de conduir a la societat. Fan falta energies per canviar les injusticies que el món pateix i som nosaltres els que tenim l'energia a disposició del món. No tinguem por a pensar, no tinguem por a opinar i sobretot, no tinguem por a fer. Que cada un doni una pasa endavant i així sumarem milers de passes cap a un futur adecuat!
Endavant i fins la propera!!
30/04/2011
Novetats
Hola companys! Els darrers 2 mesos han estat plens de novetats en molts aspectes. Tinc la sensació que el temps passa volant i també tinc la sensació de que no disposo de molta estona lliure per dedicarla a tots vosaltres. La conclusió que en trec de tot aixó es que aquí, no parem ni un instant!
En aquests darres mesos, apart de la feina del dia a dia a Mi Rancho, hem aprofitat els caps de setmana (alguns d'ells) per conèixer una mica més el país i el que us puc dir es que Bolivia em sorprén cada cop més. Es espectacular i us animo a que en algun moment de les vostres vides, vingueu a conèixer el que jo estic coneixent, segur que gaudireu com jo ho estic fent.
Peró bé, les novetats més importants han estat en el projecte. L'equip de treball sembla que es va consolidant després dels processos de selecció que vem iniciar el passat Febrer. Es molt positiu poder anar conjuntant dins del projecte a la gent nova que s'ha incorporat i crec que em encertat. Tenim uns nous educadors/es que ens estan ajudant molt i que de ben segur que faran crèixer Mi Rancho i aportaran coses noves, idees i mètodes de treball interessants.
També es novetat que a Mi Rancho em creat una mena d'Escola Alternativa. Es un projecte que s'està iniciant i que va adreçat als nens que porten més poc temps amb nosaltres. El projecte pretén formar a aquests nens en continguts educatius similars als que podrien rebre en un centre educatiu formal però amb uns mètodes diferents. Ens centrem en formar en continguts i també, molt especialment, en actituts i tot aixó ho fem des de molts àmbits, com l'esportiu, l'artistic, el musical, el joc...i no ens oblidem de que es molt important que dominin el llenguatge i les matemàtiques, el medi i les noves tecnologies. En fi, una novetat molt i molt il·lusionant!! De Dilluns a Divendres estem realitzant aquest treball i esperem que poguem continuar en aquesta direcció, avançant i millorant en el que faci falta. De ganes, no ens en falten!!
També es novetat que en Berto i la Esther, 2 voluntaris que ja portaven un any a Mi Rancho, ja han tornat a Espanya. La seva participació en projecte i la seva ajuda a l'arribada ha estat de 10. Des de aquí, els vull agraïr tot el que han fet i el que ens han deixat en forma d'aprenentatge personal. Moltes gràcies.
I bé, com al principi us deia, novetats...Em iniciat una serie de tallers formatius amb la policia de Sta. Cruz per mirar de coordinar el treball que es fa a la ciutat i la sensació que tinc es que també han estat uns tallers molt positius. Tant la seva feina com la nostre te similituts en molts camps i tot el que sigui conèixe'ns val la pena.
Novetat; també es novetat que des de les institucions públiques s'està potenciant el treball coordinat. S'han iniciat unes reunions entre totes les institucions que treballen amb la població de Sta. Cruz per mirar d'unificar criteris.
Una novetat que em va causar molta alegria va ser compartir uns dies amb la Júlia, una Olesana que com jo va estar per Sta. Cruz durant uns dies i vem poder parlar de Bolivia i sobretot, d'Olesa!!
Novetat es que el Club de Fútbol Mi Rancho está participant de la lliga de fútbol local, amb la participació de molts dels nois que forment part del projecte i d'un servidor que fa el que pot!!!
I no es novetat que cada cop em sento més i més integrat en el dia a dia d'aquest país i que m'agrada cada cop més el que faig. I tampoc es novetat que us trobo a faltar però que se que esteu tots bé i aixó em fa feliç.
Fins la propera, on també, segur, rebreu més novetats...I es que ja s'acosta l'hivern a Sta. Cruz i la roba d'abric ja s'ha de començar a preparar.
Per cert, la foto que veieu es del "Chorro de San Luís", Roboré. Un petit viatge de Setmana Santa que em va dur per aquest poble i d'altres de la famosa "Chiquitania" o zona de "Las Misiones" Jesuites.
En aquests darres mesos, apart de la feina del dia a dia a Mi Rancho, hem aprofitat els caps de setmana (alguns d'ells) per conèixer una mica més el país i el que us puc dir es que Bolivia em sorprén cada cop més. Es espectacular i us animo a que en algun moment de les vostres vides, vingueu a conèixer el que jo estic coneixent, segur que gaudireu com jo ho estic fent.
Peró bé, les novetats més importants han estat en el projecte. L'equip de treball sembla que es va consolidant després dels processos de selecció que vem iniciar el passat Febrer. Es molt positiu poder anar conjuntant dins del projecte a la gent nova que s'ha incorporat i crec que em encertat. Tenim uns nous educadors/es que ens estan ajudant molt i que de ben segur que faran crèixer Mi Rancho i aportaran coses noves, idees i mètodes de treball interessants.
També es novetat que a Mi Rancho em creat una mena d'Escola Alternativa. Es un projecte que s'està iniciant i que va adreçat als nens que porten més poc temps amb nosaltres. El projecte pretén formar a aquests nens en continguts educatius similars als que podrien rebre en un centre educatiu formal però amb uns mètodes diferents. Ens centrem en formar en continguts i també, molt especialment, en actituts i tot aixó ho fem des de molts àmbits, com l'esportiu, l'artistic, el musical, el joc...i no ens oblidem de que es molt important que dominin el llenguatge i les matemàtiques, el medi i les noves tecnologies. En fi, una novetat molt i molt il·lusionant!! De Dilluns a Divendres estem realitzant aquest treball i esperem que poguem continuar en aquesta direcció, avançant i millorant en el que faci falta. De ganes, no ens en falten!!
També es novetat que en Berto i la Esther, 2 voluntaris que ja portaven un any a Mi Rancho, ja han tornat a Espanya. La seva participació en projecte i la seva ajuda a l'arribada ha estat de 10. Des de aquí, els vull agraïr tot el que han fet i el que ens han deixat en forma d'aprenentatge personal. Moltes gràcies.
I bé, com al principi us deia, novetats...Em iniciat una serie de tallers formatius amb la policia de Sta. Cruz per mirar de coordinar el treball que es fa a la ciutat i la sensació que tinc es que també han estat uns tallers molt positius. Tant la seva feina com la nostre te similituts en molts camps i tot el que sigui conèixe'ns val la pena.
Novetat; també es novetat que des de les institucions públiques s'està potenciant el treball coordinat. S'han iniciat unes reunions entre totes les institucions que treballen amb la població de Sta. Cruz per mirar d'unificar criteris.
Una novetat que em va causar molta alegria va ser compartir uns dies amb la Júlia, una Olesana que com jo va estar per Sta. Cruz durant uns dies i vem poder parlar de Bolivia i sobretot, d'Olesa!!
Novetat es que el Club de Fútbol Mi Rancho está participant de la lliga de fútbol local, amb la participació de molts dels nois que forment part del projecte i d'un servidor que fa el que pot!!!
I no es novetat que cada cop em sento més i més integrat en el dia a dia d'aquest país i que m'agrada cada cop més el que faig. I tampoc es novetat que us trobo a faltar però que se que esteu tots bé i aixó em fa feliç.
Fins la propera, on també, segur, rebreu més novetats...I es que ja s'acosta l'hivern a Sta. Cruz i la roba d'abric ja s'ha de començar a preparar.
Per cert, la foto que veieu es del "Chorro de San Luís", Roboré. Un petit viatge de Setmana Santa que em va dur per aquest poble i d'altres de la famosa "Chiquitania" o zona de "Las Misiones" Jesuites.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)