Vull iniciar aquest darrer post que parlarà sobre
circ social i l’art de crear i ho vull fer des de la proximitat i relació que
crec que tenen la creació de processos artístics amb persones i l’ASC (Animació
Sociocultural) i que ens pot servir per entendre metodologies que les
educadores socials podem portar en el nostre camp d’actuació. L’animació
sociocultural no deixa de ser també una eina que busca proposar i acostar
canvis en i per a les persones i penso que ho fa des de posicions properes a
les que també ho fa una educadora social, que aprofita les arts com a mitjà de
transformació. L’ASC és una forma que vol acostar acció educativa des de la
posada en pràctica, des de la creativitat, fugint de posicions educatives que
només signifiquin control i seguretat: “ASC
com una metodologia d’acció socioeducativa que a partir del protagonisme i la
participació de la comunitat busca el desenvolupament comunitari i cultural[1]”. En
haver estudiat el cicle d’animació, són constants els paral·lelismes que hi
trobo en algunes de les experiències que vaig descobrir, com per exemple, a la
ciutat de Grenoble on vaig entrar en contacte amb La Bifurk[2],
un centre d'experimentació i creació d'arts escèniques que parteix de les
necessitats de la població més jove de la ciutat.
El circ social és una porta oberta i una invitació des de la vivència a nous
reptes educatius que poden permetre fer un treball basat en valors i
competències de les persones, mirant d'adaptar el rigor artístic concret de les
tècniques de circ a les possibilitats reals de les persones. Per tant, poden
ser espai d'emancipació i empoderament de grups i col·lectius que moltes
vegades, es troben en situacions d'exclusió. Com a exemples, en aquesta sessió
hem vist diversos projectes que caminen en aquesta direcció com "La caixa
d'eines" de la Central del Circ o "Tu sí que ets circ" de
l'associació ASA, projectes basats en
processos de creació artística. Un dels elements que més destaco d'aquests
processos de creació i del Circ Social en general, és el fet que els projectes
contemplin la creació comunitària, incorporant les veus de totes les persones
implicades. Aquest diàleg entre artistes i creadores i el públic genera sabers
i aprenentatges compartits i són un bon element de transformació social perquè
la participació de totes les implicades és molt activa i no només és una
proposta cultural de consum. Va molt més enllà. El circ social contempla una
dimensió política que pretén motivar a la perspectiva crítica de la societat i
interpel·la al públic en aquesta direcció, tot i que a vegades, parlar de
política no ens agrada. És, per tant, una acció que fa política, on trobem
valors i presa de decisions crítiques amb la realitat. Sovint podem buscar
confrontar marcs lògics inqüestionables i problemàtiques que interpel·len a la
societat, cas per exemple de les migracions, la diversitat, lògiques
econòmiques i mercantils productives, etc...i
també cal entendre el circ social com a un espai de presa de decisions en
valors, ja que ens estem "mullant" i no ens quedem indiferents davant
de les desigualtats o les problemàtiques que es treballen en els processos
creatius col·lectius. Són un espai de participació ciutadana per excel·lència,
on les persones posem en joc i a disposició de les altes, els nostres valors.
Les presentacions dels treballs també m'han ensenyat que sí que hi ha projectes
educatius basats en processos de creació artística, més dels que em pensava,
però també és veritat que potser no s'ha analitzat amb profunditat com són
aquestes propostes, d'on surten les necessitats, qui encapçala les iniciatives
de gestió i governança o quina és la implicació i participació real de les
persones organitzades: “Avui
en dia, la barreja de processos de creació artística i projectes educatius ha
esdevingut freqüent a les entitats educatives: espais joves, centres culturals,
escoles, instituts, etc...Tanmateix, rarament trobem articles o espais per
reflexionar sobre aquest tipus d’accions” (Alcántara, 2016).
El circ social i altres processos de creació artística, són accions que parteixen en gran manera d'una motivació personal i l'art o element artístic sempre veu d'aquesta font personal; la nostra intenció i inspiració ens serveix per crear algun artefacte artístic amb què canviar quelcom. Crec que és molt pertinent mira de vincular aquest fet amb l'espai públic, perquè si ens quedem només en el "consum" dels productes artístics de portes endins, serà més difícil que hi hagi una transmissió educativa amb un impacte més enllà: “L’espai públic s’ha d’entendre com un lloc de relació social i de construcció col·lectiva. És el lloc on succeix allò que ens afecta a totes i a tots. Un lloc que construïm de forma compartida i que dotem de valors. Un lloc on es provoquen els canvis socials. Un lloc on és fa política amb majúscules...” (Alcántara, 2016).
Posant en diàleg les dues variables comentades de l'espai públic i el bon nombre de projectes existents en espais "tancats", tinc la sensació que el circ social és una de les disciplines que millor encaixa amb la idea de crear processos de creació artística en un espai que sigui de tothom i on tothom tingui espai i se'm fa interessant pensar a dimensionar propostes educatives que es fan dins de les entitats perquè aquestes passin a ser opcions realment a l'abast de totes i compleixin amb la perspectiva pública que crec que haurien de tenir les nostres accions.
Pensant en el paper que pot desenvolupar l'educadora social, crec que és important que també obrim la nostra ment i siguem capaces d'afrontar nous reptes. Durant la sessió ha sobrevolat amb força la idea (i el dubte) de si l'educadora ha de ser "artista" i algunes preguntes eren si la nostra tasca es pot fer sense el "saber" d'un professional de l'art. Aquest és un tema que genera interrogants i que no crec que pugui respondre, però si és cert que he pogut arribar a conclusions i em faig un dubte que és una mica diferent: jo em pregunto si nosaltres podem fer tasques administratives sense el "saber" d'un professional administratiu acreditat? És a dir, a un Centre obert, moltes de les tasques són d'atenció – entrevistes familiars, registres, redacció d'informes, etc... tot un seguit de tasques que corresponen més aviat a uns camps tècnics i d'acumulació d'uns sabers que no són pròpiament els que en principi tenim les educadores, però mai ens preguntem això i, en canvi, quan ens treuen de la nostra zona de confort i comoditat, és quan posem dubtes, a vegades per mirar de dificultar el canvi. Sovint estem destinades a complir tasques com les que he definit, que serien de control i contenció, però penso que hauríem de tenir molt present que som figures que promouen el canvi i transformació, on les arts tenen un gran pes educatiu. Totes hauríem d'estar preparades, doncs, per acompanyar processos creatius, el més públic i participats possible, ja que penso que aquesta és la nostra funció i no tant altres que limiten els canvis. Podem crear espais i marcs de treball compartits, híbrids i zones de contacte entre professionals és un element que ens permetrà afrontar els reptes i que a més, lliga amb la perspectiva de treball comunitari i en xarxa.
Bibliografia
