A tots els que heu anat seguint aquest bloc us haig de dir que estic molt agraït per les mostres d'afecte que meu fet arribar mitjançant correus i aixó m'ha animat molt durant tot aquest any. Gràcies a aixó us he pogut sentir més aprop del que realment ens trobem i per mi ha estat una gran ajuda, sobretot en moments que un troba a faltar la seva terra, la familia, els amics i les petites coses que m'han omplert a Catalunya perquè tot i que em sento molt feliç per com m'estant anant les coses a Santa Cruz, us he trobat a faltar.
Ara fa un any, quan vaig arribar a terres bolivianes, em feia moltes preguntes com podien ser si seria capaç d'adaptar-me a la vida d'aquest país, si podria aportar les petites coses que jo sabia fer, si podria aprendre del que m'envoltaria...i un llarg etcétera. També pensava molt en tot el que havia deixat...grans moments viscuts amb gran gent que m'havia acompanyat fins alehores i que dir de la familia, aquells que sempre estan amb tu, que t'estimen, que et fan sentir valorat, que et desitgen el millor. No us enganyaré si us dic que al principi, em va costar molt no veure totes aquelles cares familiars, no fer el que estava més habituat a fer i no poder gaudir de l'entorn de la meva terra però amb el temps, tots aquests sentiments s'han convertit en reforç per a fer les coses el millor possible.
Passat un any ara em sento plenament integrat a ón estic i feliç de la decisió que vaig prendre de venir a participar d'un projecte com el de Mi Rancho. Estic aprenent moltes coses que espero poder posar en pràctica al moment del meu retorn.
Els primers mesos van ser una prova constant per mi: Conèixer nova gent integrada en un entorn cultural ben diferent no va ser tasca fàcil i la prudència va ser una paraula que em repetia constantment dintre meu. Prudència i paciència per conèixer tot el que es Mi Rancho, la seva gent, el seu dia a dia i molta empenta per iniciar nous projectes personals. Van ser uns mesos on l'acompanyament dels voluntaris i de les persones que condueixen la institució va ser vital per a mi.
Amb el temps i gràcies a tots ells, he pogut conèixer i compartir grans estones amb totes els nois que viuen ben aprop meu i ara em sento un més dins de la gran familia que és Mi Rancho. He fet diverses tasques que espero que hagin estat de profit però el que més m'omple es tot el que m'estan ensenyant dia a dia les persones que m'envolten. Intento capturar tots els detalls possibles de tots i cada un d'ells per continuar amb força el temps que encara em queda aquí a Bolivia.
Passat un any de la meva arribada, encaro el que ha de venir amb força i il·lusió, m'espera un altre any a Santa Cruz molt intens. El camí que vaig iniciar ara fa 1 any te una data de caducitat: 3 de setembre del 2012 i per tant es un bon moment per analitzar les coses ara que em trobo a la meitat d'aquest camí. I l'anàlisi que en trec d'aquests 12 mesos passats es molt positiu.
El que vindrà ningú ho sap. No m'he creat grans expectatives del que m'espera perquè vull gaudir tots i cada un dels moments sense cap tipus de pressió ni comparació. Vull continuar fent tot alló que pogui servir a la gent i a mi mateix tenint clar que sempre hi ha moments més positius i d'altres una mica menys positius però mai negatius. El meu somni es que al finalitzar aquesta etapa em pugui sentir realitzat amb tot el que estic fent. Amb aixó seré feliç.
La vida son etapes, algunes de més llarga duració que d'altres però en qualsevol cas, de totes n'em d'extreure parts positives. Ara es moment d'evaluar part d'aquesta etapa que estic vivint aquí però no es moment de tancarla i per aixó tinc moltes ganes de continuar en la mateixa direcció.
No crec que estigui en situació de recomenar grans coses a tots vosaltres perquè del que és la vida tots em podrieu ensenyar moltíssimes coses a mi, però si em permeteu que ho faci breument us diré que val la pena dedicar un temps de la vostre vida a gaudir d'una experiència d'un voluntariat de llarga durada perquè es un enriquiment personal brutal. Es una cosa que sempre m'acompanyarà en la meva vida, tal i com veig que moltes persones voluntaries que van passar per Mi Rancho estan vinculades a la institució d'alguna forma avui en dia a Catalunya, la zona de Murcia-Almeria, la zona de Madrid, Galicia...Per tant, crec que es alguna cosa més que el temps que un està de voluntari, es una cosa per tota la vida. Fa uns 3 mesos vaig escriure una cançó adreçada al Berto i la Esther en el seu comiat i era una cançó que parlava de tot el que tenim aquí a Mi Rancho i sobretot recordava un punt quilomètric que és on sempre ens retrobarem: El Quilòmetre 18, de la carretera a Cotoca es el lloc on es troba Mi Rancho...ja sabeu on coincidirem!!
Però tot i que estigui ara aquí, no m'oblido de tantes i tantes coses que m'han ajudat a arrivar-hi. Aquelles coses grans i d'altres més petites que m'han ensenyat tantes i tantes persones. No em puc oblidar de tota aquella gent que em va donar forçes per emprendre aquesta aventura, molt especialment a tota la meva familia i una persona que ens va dir adéu mentre jo estava a Bolivia: El meu avi Jaume Moragas. També vull recordar aquí a 2 grans persones que van coincidir amb mi durant els meus estudis d'Animació Sociocultural a Manresa no fa gaire temps i que també ens va deixar prematurament: Xavi i Jordi, tantes vegades que n'haviem parlat d'aixó i mireu!! Doncs si nois, estic aquí, fotent-li canya companys!!!
I a tots els que em coneixeu i algún cop n'haviem parlat d'aixó, gràcies per escoltar-me i espero que quan torni també ho volgueu fer!!
Ens tornarem a trobar companys, més aviat del que ens pensem, a algun lloc del món.
Una abraçada gegant a tots/es.
Fins aviat.
P.D: La foto que veieu es un petit regal que la Laura, la Eva i l'Elena, les 3 voluntaries de curta durada que ens acompanyat durant l'agost, ens van fer. Moltes gràcies!!!
