De nou amb tots vosaltres, després d'uns dies que he passat a les "colinas de Urubó", que és una zona situada a uns 30 kms. de Sta. Cruz.
Aquests dies, del 14 al 17 de gener, han estat els primers que he passat lluny de Sta. Cruz i la veritat es que el paisatge que m'envoltava em fa entendre el perquè es diu que Bolivia és un país preciós.
Fins a dia d'avui, no havia pogut gaudir plenament d'uns dies lluny de "Mi Rancho". La oportunitat ha arrivat ja que he acompanyat al grup d'adolescents del projecte en la seva esperada "escapada" de vacances d'estiu. Darrerament part de la meva implicació en el projecte ha estat fer d'educador d'aquest grup de joves i per aquest motiu els 8 nois més 3 educadors em realitzat aquesta sortida a "Los Lagos", un complex turístic on em pogut acampar i gaudir d'una petita cabana per poder cuinar amb llenya tots els dies!! La zona ón estàvem queda situada per sobre de la ciutat de Sta. Cruz, i un cop creuat el riu Piraí (riu que passa per Sta. Cruz) ens vem començar a enfilar per un caminet en direcció als turons que envolten part de la ciutat "Cruzeña". A partir d'aquest moment, el paisatge que ens va acompanyar va ser de grans arbres i no d'edificis, cosa que ja trobava a faltar!! Bosc, selva o com li volgueu dir es el que he pogut gaudir durant aquests dies.
I que em fet aquests dies amb el grup? Doncs gauidir de passejar pels camins que ens envoltaven, banyar-nos a una llacuna, anar a buscar llenya, jugar, cantar i sobretot, viure sense pressa el moment que estàvem gaudint!! Ens em alimentat molt bé, em dormit estirats a una "hamaca", em compartit estones parlant amb la gent que com nosaltres estava descansant uns dies en altres cabanes i sobretot, em queda la satisfacció d'haver-me pogut enriquir una mica més de la meva estada a Bolivia. Ha estat un enriquiment personal preciós.
Com a curiositat us diré que tant en l'anada com en la tornada, el viatge va ser certament peculiar...A l'anada el bus que ens havia de portar havia avançat la seva sortida sense previ avís i no el vàrem poder agafar, però vem poder arribar a lloc amb un "taxi" compartit. Dins del cotxe hi havien 7 persones i les seves corresponents maletes. A la tornada, el bus que ens havia de retornar cap a les 14:30 va passar puntualment però plé de gent i no hi havia lloc per tots nosaltres i a mesura que trobàvem algún cotxe amb plaçes buides pel camí, preguntàvem si era possible ocupar les places amb algú de nosaltres. De mica en mica, vem poder anar tornant, en petits grups de gent. En primer lloc van tornar 2 nois que havien d'anar a l'institut, una hora més tard 2 persones més van trobar lloc, una estona més tard 3 nois ben carregats van poder tornar i finalment jo em vaig quedar amb un noi una hora més esperant el meu torn i finalment, un bon home amb una furgoneta ens va carregar com va poder, amb tot l'equipatge que portàvem, guitarra inclosa, i cap a "Mi Rancho" hi falta gent!! Vem arrivar a les 19 hores cansats però sans i estalvi i contents de l'aventura que acabàvem de viure.
Per a una persona com jo, provinent d'un altre país, amb altres costums i formes de pensar, em va sobtar la tranquil·litat amb que la gent ens anava recollint i ens portava a ón demanàvem. Com us podeu imaginar, fins al darrer instant he pogut gauidir del viatge i he aprés més coses del país i la forma de ser de la gent Boliviana. Des de aquí, dono les gràcies a tots els que han fet d'aquest viatge quelcom que podré recordar sempre. Per moltes coses negatives que ens puguin passar, sempre hi ha coses positives que fan que la vida sigui una experiència que s'asavoreix dia a dia. Fins aviat!!
19 de gen. 2011
9 de gen. 2011
Un 2011 apasionant.
Hola companys/es!!! Que tal aquest inici d'any? Per aquí Bolívia l'hem començat bé, amb moltes ganes e impaciència de saber que ens depararà aquest 2011...tots els anys els inicio de la mateixa forma: pensant en que el darrer ha estat esplèndit i el vinent encara millor. Espero que tingueu el mateix presentiment que jo.
Les darreres dates han estat d'alló més interessants. La celebració de les festes tant lluny de casa m'ha fet pensar molt en tots vosaltres però l'experiència m'ha agradat per tot el que he pogut viure aquests dies a "Mi Rancho". La nit del 24 i la del 31 les vem passar a "Mi Rancho" gaudint de la companyia de tots els que formen part d'aquesta gran familia. Van ser 2 nits molt maques, celebrades de diferent forma que a Catalunya però que m'han servit molt per conèixer més coses de la gent i el país. Opino que les tradicions son una de les millors formes que tenim de conèixer una cultura i un país i per aixó estic content d'haver gaudit d'aquestes dates amb tota la gent d'aquí.
Apart d'aixó, durant aquests dies han succeit coses al país que també han estat noticia: parlo de la sobtada puja dels preus del gasoil i la benzina i posterior anul·lació d'aquest increment de preus. El país es va despertar el dia 26 en un petit estat de sorpresa e incertessa per com podia afectar aquest increment al dia a dia de les families Bolivianes i amb el pas de les hores semblava que el poble Bolivià anava demanant de forma civilitzada l'anul·lació del decret. Aixó va ser així i les protestes es van anar succeïnt, sobretot en ciutats com La Paz, El Alto i Cochabamba, i en menys mesura a Santa Cruz. Es van decretar aturades en el transport a nivell nacional però tot aixó va durar una setmana, exactament el temps que Evo Morales va trigar en anular el decret. Van ser uns dies on tothom parlava del mateix, cosa lógica ja que amb l'augment del gasoil el transport havia duplicat el seu preu! Veurem que pasarà en un futur...sembla que la puja es farà peró més esglaonadament.
Degut a tot el que va succeïr durant la darrera setmana de l'any, he estat reflexionant en 2 coses: la primera és en veure com la mobilització del poble pot fer canviar decisions dels seus governants. Les protestes civilitzades van sorgir efecte. Per tant, el discurs inconformista que a vegades tenim a nivell social però que no passa d'aixó, de ser un discurs perquè pensem que les coses no les canviarem, no es del tot cert. Aquí us deixo aquest exemple del que ha passat a Bolivia.
La segona reflexió em va venir al cap veient l'actuació dels líders polítics del país. No jutjo si la decisió de pujar els preus o no pujar-los es correcte, però si que em qüestiono si és adecuat prendre decisions d'aquesta forma en tant poc temps. Son decisions que afecten directament a la vida quotidiana del poble i que potser s'haurien de meditar més i buscar un cert consens. Informar i formar a la població crec que és un dret innegable que te la gent d'un país i el seu govern te el deure de buscar vies per fer aixó.
En fi, aqui teniu aquestes dues reflexions per començar el 2011!! Sembla que només existeixi la crisis finançera i problemes económics a una part del món, però aixó no és així. De fet, majoritariament, el que passa a nivell mundial i en gran part de la població del nostre planeta no és aixó però en canvi, dona la sensació que tota la població del món tingui el mateix problema...em fa l'efecte que la "crisi" que tant sentim a parlar als nostres voltants és el problema principal que hi ha però hi ha molta gent que te molts altres problemes abans que aquest de la crisi, problemes com poder assegurar alimentació als seus, tenir una salut digne i accesible, tenir el dret a una infància digne, tenir el dret a un tracte per igual sense discriminació per raons de raça o sexe, etc...Per tant, aquest 2011 me'l plantejo apasionant per mirar de que els problemes que us acabo d'enumerar puguin disminuir. Aquesta serà una gran lluita pel any que acabem de començar!
Per acabar, agrair-vos a tots els que m'heu acompanyat en el 2010, a tots els que m'heu fet particeps de la vostre vida, el plaer de continuar sabent de vosaltres mitjançant correus, cartes, e-mails, trucades!! Em considero un afortunat per aixó!! I agrair especialment el regal de reis que he rebut en forma de paquet postal!!!! M'heu fet emocionar tots els que d'alguna forma m'heu regalat una paraula, una imatge o un petit record! Gràcies, mil gràcies a tots! Ja he pogut penjar el póster gegant de la muntanya de Montserrat que m'ha arrivat!! Aixó ja forma part del meu viatge personal a Bolivia!
Fins aviat!
Les darreres dates han estat d'alló més interessants. La celebració de les festes tant lluny de casa m'ha fet pensar molt en tots vosaltres però l'experiència m'ha agradat per tot el que he pogut viure aquests dies a "Mi Rancho". La nit del 24 i la del 31 les vem passar a "Mi Rancho" gaudint de la companyia de tots els que formen part d'aquesta gran familia. Van ser 2 nits molt maques, celebrades de diferent forma que a Catalunya però que m'han servit molt per conèixer més coses de la gent i el país. Opino que les tradicions son una de les millors formes que tenim de conèixer una cultura i un país i per aixó estic content d'haver gaudit d'aquestes dates amb tota la gent d'aquí.
Apart d'aixó, durant aquests dies han succeit coses al país que també han estat noticia: parlo de la sobtada puja dels preus del gasoil i la benzina i posterior anul·lació d'aquest increment de preus. El país es va despertar el dia 26 en un petit estat de sorpresa e incertessa per com podia afectar aquest increment al dia a dia de les families Bolivianes i amb el pas de les hores semblava que el poble Bolivià anava demanant de forma civilitzada l'anul·lació del decret. Aixó va ser així i les protestes es van anar succeïnt, sobretot en ciutats com La Paz, El Alto i Cochabamba, i en menys mesura a Santa Cruz. Es van decretar aturades en el transport a nivell nacional però tot aixó va durar una setmana, exactament el temps que Evo Morales va trigar en anular el decret. Van ser uns dies on tothom parlava del mateix, cosa lógica ja que amb l'augment del gasoil el transport havia duplicat el seu preu! Veurem que pasarà en un futur...sembla que la puja es farà peró més esglaonadament.
Degut a tot el que va succeïr durant la darrera setmana de l'any, he estat reflexionant en 2 coses: la primera és en veure com la mobilització del poble pot fer canviar decisions dels seus governants. Les protestes civilitzades van sorgir efecte. Per tant, el discurs inconformista que a vegades tenim a nivell social però que no passa d'aixó, de ser un discurs perquè pensem que les coses no les canviarem, no es del tot cert. Aquí us deixo aquest exemple del que ha passat a Bolivia.
La segona reflexió em va venir al cap veient l'actuació dels líders polítics del país. No jutjo si la decisió de pujar els preus o no pujar-los es correcte, però si que em qüestiono si és adecuat prendre decisions d'aquesta forma en tant poc temps. Son decisions que afecten directament a la vida quotidiana del poble i que potser s'haurien de meditar més i buscar un cert consens. Informar i formar a la població crec que és un dret innegable que te la gent d'un país i el seu govern te el deure de buscar vies per fer aixó.
En fi, aqui teniu aquestes dues reflexions per començar el 2011!! Sembla que només existeixi la crisis finançera i problemes económics a una part del món, però aixó no és així. De fet, majoritariament, el que passa a nivell mundial i en gran part de la població del nostre planeta no és aixó però en canvi, dona la sensació que tota la població del món tingui el mateix problema...em fa l'efecte que la "crisi" que tant sentim a parlar als nostres voltants és el problema principal que hi ha però hi ha molta gent que te molts altres problemes abans que aquest de la crisi, problemes com poder assegurar alimentació als seus, tenir una salut digne i accesible, tenir el dret a una infància digne, tenir el dret a un tracte per igual sense discriminació per raons de raça o sexe, etc...Per tant, aquest 2011 me'l plantejo apasionant per mirar de que els problemes que us acabo d'enumerar puguin disminuir. Aquesta serà una gran lluita pel any que acabem de començar!
Per acabar, agrair-vos a tots els que m'heu acompanyat en el 2010, a tots els que m'heu fet particeps de la vostre vida, el plaer de continuar sabent de vosaltres mitjançant correus, cartes, e-mails, trucades!! Em considero un afortunat per aixó!! I agrair especialment el regal de reis que he rebut en forma de paquet postal!!!! M'heu fet emocionar tots els que d'alguna forma m'heu regalat una paraula, una imatge o un petit record! Gràcies, mil gràcies a tots! Ja he pogut penjar el póster gegant de la muntanya de Montserrat que m'ha arrivat!! Aixó ja forma part del meu viatge personal a Bolivia!
Fins aviat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)