Un cap de setmana diferent

De nou amb tots vosaltres, després d'uns dies que he passat a les "colinas de Urubó", que és una zona situada a uns 30 kms. de Sta. Cruz.
Aquests dies, del 14 al 17 de gener, han estat els primers que he passat lluny de Sta. Cruz i la veritat es que el paisatge que m'envoltava em fa entendre el perquè es diu que Bolivia és un país preciós.
Fins a dia d'avui, no havia pogut gaudir plenament d'uns dies lluny de "Mi Rancho". La oportunitat ha arrivat ja que he acompanyat al grup d'adolescents del projecte en la seva esperada "escapada" de vacances d'estiu. Darrerament part de la meva implicació en el projecte ha estat fer d'educador d'aquest grup de joves i per aquest motiu els 8 nois més 3 educadors em realitzat aquesta sortida a "Los Lagos", un complex turístic on em pogut acampar i gaudir d'una petita cabana per poder cuinar amb llenya tots els dies!! La zona ón estàvem queda situada per sobre de la ciutat de Sta. Cruz, i un cop creuat el riu Piraí (riu que passa per Sta. Cruz) ens vem començar a enfilar per un caminet en direcció als turons que envolten part de la ciutat "Cruzeña". A partir d'aquest moment, el paisatge que ens va acompanyar va ser de grans arbres i no d'edificis, cosa que ja trobava a faltar!! Bosc, selva o com li volgueu dir es el que he pogut gaudir durant aquests dies.
I que em fet aquests dies amb el grup? Doncs gauidir de passejar pels camins que ens envoltaven, banyar-nos a una llacuna, anar a buscar llenya, jugar, cantar i sobretot, viure sense pressa el moment que estàvem gaudint!! Ens em alimentat molt bé, em dormit estirats a una "hamaca", em compartit estones parlant amb la gent que com nosaltres estava descansant uns dies en altres cabanes i sobretot, em queda la satisfacció d'haver-me pogut enriquir una mica més de la meva estada a Bolivia. Ha estat un enriquiment personal preciós.
Com a curiositat us diré que tant en l'anada com en la tornada, el viatge va ser certament peculiar...A l'anada el bus que ens havia de portar havia avançat la seva sortida sense previ avís i no el vàrem poder agafar, però vem poder arribar a lloc amb un "taxi" compartit. Dins del cotxe hi havien 7 persones i les seves corresponents maletes. A la tornada, el bus que ens havia de retornar cap a les 14:30 va passar puntualment però plé de gent i no hi havia lloc per tots nosaltres i a mesura que trobàvem algún cotxe amb plaçes buides pel camí, preguntàvem si era possible ocupar les places amb algú de nosaltres. De mica en mica, vem poder anar tornant, en petits grups de gent. En primer lloc van tornar 2 nois que havien d'anar a l'institut, una hora més tard 2 persones més van trobar lloc, una estona més tard 3 nois ben carregats van poder tornar i finalment jo em vaig quedar amb un noi una hora més esperant el meu torn i finalment, un bon home amb una furgoneta ens va carregar com va poder, amb tot l'equipatge que portàvem, guitarra inclosa, i cap a "Mi Rancho" hi falta gent!! Vem arrivar a les 19 hores cansats però sans i estalvi i contents de l'aventura que acabàvem de viure.
Per a una persona com jo, provinent d'un altre país, amb altres costums i formes de pensar, em va sobtar la tranquil·litat amb que la gent ens anava recollint i ens portava a ón demanàvem. Com us podeu imaginar, fins al darrer instant he pogut gauidir del viatge i he aprés més coses del país i la forma de ser de la gent Boliviana. Des de aquí, dono les gràcies a tots els que han fet d'aquest viatge quelcom que podré recordar sempre. Per moltes coses negatives que ens puguin passar, sempre hi ha coses positives que fan que la vida sigui una experiència que s'asavoreix dia a dia. Fins aviat!!