Bones a tots! Fa temps que no apereixia per aquí...molts de vosaltres m'heu preguntat com estava i com m'anava tot i volia dir-vos que tot va bé i jo estic perfectament!!
En els darrers temps no puc dir que he tingut més feina que anteriorment perquè no tinc cap eina que pugui valorar-ho però si que tinc una sensació de que estic més involucrat en el dia a dia de la institució i participo de més coses que no pas uns mesos abans.
Cada dia que passa em fa l'efecte de que soc més "bolivià", faig més coses pel meu compte i he anat coneixent a més gent, fora del meu cercle del voluntariat. Si fa uns mesos el meu dia a dia anava estratament vinculat al que feia a Mi Rancho, ara tinc l'impressió que em sento amb més coneixement per a fer altres coses fora. Darrerament tinc la sensació que aquest any que em queda serà un any on faré més coses, on el dia a dia serà més complert per altres motius. Es una sensació estranya, similar a la vida cotidiana que cada persona te allà a ón viu. Tot aixó fa que cregui que aquest mesos que em queden aquí, que encara son molts, seràn mesos plens de petites coses que m'ompliran.
I moltes d'aquestes petites coses les valoro com curiositats que cada dia m'apareixen en forma de noves aventures, alegries, algunes dificultats i molta esperança.
I aquí us deixo algunes de les "curiositats" que m'he anat trobant aquests darrers temps.
Curiositat 1:
El passat setembre vaig poder gaudir d'una setmana de vacances i la vaig aprofitar per viatjar una mica. Vaig estar allotjat a Villa Tunari, un poble situat al mig d'una regió anomenada "Chapare". La zona es caracteritza per un entorn natural preciós, selva tropical amb gran varietat de fauna i flora. El viatge em va permetre conèixer llocs i persones, boscos i viatgers de tots llocs que com jo estaven de pas. Vaig conèixer a la familia del Dani dels "Salistes", un xicot Bolivià que viu a Olesa i treballa en aquest bar!! Pels que no sapigueu el que es els "Salistes", us diré que es un bar "Olesà" on he passat molt bones estones.
El viatge va ser molt interessant ja que vaig poder fer tot el que m'havia plantejat a fer: descansar, caminar, conèixer gent i conèixer l'entorn. Per tant, objectiu complert! I sobretot, em va captivar la curiositat i amabilitat que la gent va tenir amb mi. Era constant trobar-me algú que em preguntava: "usted de donde es"?? A partir d'aquí, es generava una interessant conversa. Val a dir que el vaitge el vaig fer sol però que en cap moment vaig tenir la sensació d'estar sol.
Curiositat 2: Un karaoke solidari. Aquí a Santa Cruz hi ha devoció pels karaokes, hi ha moltíssims llocs on poder passar una estona i cantar. Vaig poder assistir a un karaoke solidari organitzat per Plataforma i val a dir que hi ha autentics professionals del karaoke!! Els locals de nit a Santa Cruz son diferents als que jo coneixia d'Olesa. Aquí es habitual que la gent sorti per la nit a un karaoke on a més, també es "punxa" música durant certes estones. Aixó si, el volum de la música es elevadíssim!!!
Curiositat 3: Per primer cop des de que vaig arribar vaig estar malalt, amb febre. Van ser 2 dies de descans, amb poca febre. Per a mi va ser una curiositat perquè normalment a Catalunya, cada 6 mesos o patai algun encostipat o febre i en canvi, aquí no he passat per aixó. Cert que el clima es diferent però també val a dir que aquí hi ha uns canvis de temperatura molt forts i fins ara, no he tingut cap problema. Esperem que duri!
Curiositat 4: Catalunya. Si, si...per a mi ha estat un temps on la meva relació amb Catalunya s'ha vist reflexada. Primer de tot vaig poder veure una película en Català dins d'un festival de cinema a Santa Cruz. La película era "Catalunya Uber Alles" i va ser un plaer inmens poder assistir a la mostra de la peli!!!
També m'he trobat un voluntari de Lleida que està participant en el projecte Don Bosco. Te previst estar 6 mesos per aqui. Es bonic veure com gent de la teva terra també te inquietuts similars a les teves.
I que dir de la nova visita de la Julia acompanyada aquest cop de la Coral...genial es poc! El poder sortir una estona, compartir noticies Olesanes, parlar de gent coneguda i fer-ho aqui a Santa Cruz no te preu. També agraïr i molt que hagi pogut portar-me petits "regals". Per cert, i en referència als regals: Moltes gràcies, amic "Opel" pel teu detall!!
Curiositat 5: Un casament Bolivià. Un dels nois del projecte s'ens ha casat. Aixó va ser el passat dia 13 de novembre i va ser molt interessant el poder assistir a un casament com el que es va celebrar, per molts motius: Per celebrar-se dins de Mi Rancho, per organitzar-lo gairebé completament amb tot el que comporta de feina, per veure com en Manuel ja s'ha independitzat. Va ser un esforç gran però la sensació es que va sortir tot molt bé i tota la gent de Mi Rancho va contribuir en que aixó fos així. Genial.
Aixó son algunes de les coses que he anat vivint i veient durant aquests darrers temps. No puc oblidar que el passat dia 6 de novembre, Isabel, una de les voluntaries que ha estat aquí entre nosaltres el darrer any ja va tornar en direcció a la seva Cáceres natal. Ha estat un plaer poder compartir amb tu un any d'experiències!!! Moltes gràcies i fins aviat!
I bé, aixó ha estat un resum dels darrers temps a aquí a Mi Rancho. Ara que aquí ja fa una calor important, m'imagino que a Catalunya serà més aviat el contrari, senyal que en breu estarem parlant de Nadal, St. Esteve, cap d'any, etc...Com passa el temps de ràpid!!!
Fins aviat!!
Bones!
ResponEliminaJa pots ben dir que estàs ben integrat per aquelles terres, més que el meu pare que porta més temps que tu. Si parles en "boliviano" i tot!
Per aquí Olesa, be com dius, fa molt de fred! Fins fa pocs dies no m'he acostumat al canvi de clima (i això que ja fa dies que vaig arribar), ha sigut força dur. Així que quan vinguis et recomano fer-ho a l'estiu, jeje! Però per sort aquí no hi ha taràntules que se t'enganxen a les motxilles!
Segueix així, tant be com sempre.
Dona-li una "colleja" de part meva a la meva germana :)
Cuida't. Una abraçada molt forta!!
Home, tu que ja has estat x aquí ja saps el que costa que t'entenguin, per tant o parles com ells o ets pell, ya?? :)
ResponEliminaAra ja es moment de fred a Olesa, ja et va bé per entrenar-te si viatges a Eslovaquia, toca fer una adaptació previa!!
Moltes gràcies per la visita, per carregar les coses i per fer-me passar una bona estona entre vosaltres. Molts petons.
Gran crònica d'aquests últims dies per Bolívia, veig que t'ho estàs passant bé i que no pares.
ResponEliminaReferent al regalet, m'agrada que t'agradi, a mi m'encantaria rebre paquetets plens de regals si fós lluny de casa.
"Siempre nos quedarán esos tanques rojos en Berlin, Johnny"