Ja torno a ser aquí!

Hola companys! Ha passat molt temps des de la meva última publicació al blog, oi? La gran majoria de vosaltres heu anat rebent alguna breu noticia meva per correu electrònic o pel facebook, que de tant en tant penjo algún comentari, però no es el mateix...Doncs bé, ara si que soc aquí! Aquests darrers mesos han estat intensos, amb moltes coses a fer. Després de tenir uns dies llargs de descans i vacances el passat mes d’Abril, el retorn a la vida cotidiana a Mi Rancho es va anar fent de forma progressiva però sense dramatismes. La meva vida diaria continua organitzada entre el projecte de l’escola alternativa amb els més petits compaginant temps com educador de carrer, recolzament als educadors de les diferents etapes i altres activitats variades d’oci i temps lliure. Lògicament tot te la seva planificació, part necesària com en qualsevol projecte socio-comunitari. Com a novetat, els passats mesos de Juliol i Agost, es va impulsar una nova “branca” de servei dins de la institució, com a prova pilot: Iniciar un tipus d’activitat basada en l’oci i lleure els disabtes per la tarda. Estem parlant d’un model d’Esplai a la Catalana però aquí a Bolivia. I la veritat es que l’activitat va tenir una molt bona acceptació per part de tots els agents implicats; usuaris (nens i nenes entre 7 i 12 anys), monitors voluntaris i families. Com us deia, va ser una prova pilot, per analitzar la capacitat que tenim, com institució, per realitzar una activitat d’aquesta magnitud en una comunitat/barri a les afores de Sta. Cruz. Algunes conclusions que hem extret dels 6 dissabtes que es va dur a terme “l’esplai” son que els nens/es de la comunitat de Guapilo/Trapiche (Sta. Cruz) tenen una falta d’espais on poder jugar amb altres nens i nenes, hi ha una falta d’activitats organitzades d’oci i lleure per a aquest sector de població, destacar la participació amb un mínim de 40 nens i un máxim de 80 i la necesitat de comptar amb personal educatiu amb vocació per a conduir les activitats. Aquestes son, a grans trets, algunes de les conclusions extretes entre tots els que hi varem participar. Per tant, si deixo volar la meva imaginació i em permeteu somiar, us diré que es possible i necesari realitzar un projecte d’oci i temps lliure en aquesta comunitat, tenint en compte diversos factors. Animo a qualsevol persona que hi tingui ànim a acompanyar-me en aquesta idea, que us sembla? Per a realitzar aquest projecte només cal que agafeu una motxilla ben gran, plena d’il•lusió i ganes d’aprendre i compartir!! O sigui, aqui a Mi Rancho us estem esperant  També durant Juliol i Agost varem tenir la col•laboració de voluntaris de curta durada vinguts d’arreu d’Espanya. La seva ajuda e implicació amb tot el que han fet ha estat, senzillament genial. Compartir un temps, encara que breu, amb gent que te les mateixes motivacions que tu es molt enriquidor. I no us imagineu tota la feina que fan perquè en aquestes dates la feina augmenta considerablement!! En gran motiu, perquè el 16 d’Agost es celebra l’aniversari de Mi Rancho, (una data especial que es mereix un apartat especial al blog) i hi ha moltes coses a preparar i fer. Vull aprofitar, ara que estic parlant dels voluntaris de curta durada per agrair-los, personalment, tot el que ens van aportar durant la seva estada aquí amb nosaltres: Moltes gràcies Joaquín, Rosa, Maria, Iñaki, Carol i Isabel!!!. I per acabar, ara que estem parlant de visites, agrair-te, Maria i Jordi de Volpa, la vostre nova visita a Bolivia! Tot i que aquest any no em tingut el mateix temps que l’any passat, es magnific sentir-te acompanyat per la gent de Volpa, es una gran sort. I fins aquí aquesta primera part d’actualització del blog...en breu us explicaré més coses, aquí us deixo el que vindrà: Celebració del 20é. Aniversari de Mi Rancho, us parlaré del Barça, de noves visites de gent que estan en camí, el Club de Fútbol Mi Rancho, activitats realitzades com el Festirock i la Carrera Solidaria de Plataforma i les vivències personals després de 2 anys d’estada a Bolivia...si, si, ja fa 2 anys que vaig arribar i per aixó em queda corda per escriure una bona estona peró serà en un altre moment. Per cert, avui, per a molts Catalans es un dia prou especial, no es casualitat que l’actualització del blog arribi en aquesta data, es una forma de recordar tot el que hi tinc a Catalunya, sobretot a la familia i a grans persones. Moltes gràcies per tot el suport que em feu arribar de mil i una formes! Fins ben aviat!