Els informes: Quina intencionalitat tenen? Una forma de comunicar des de l’objectivitat.

 

En l'anterior entrada del blog, vaig fer referència a la subjectivitat de l'educador, un aspecte que penso que té molt de pes en la presa de decisions que les educadores socials fem en segons quins moments i una de les conseqüències es fa palesa en la forma de comunicar que tindrem amb les persones. Per la nostra influència, tot un conjunt de sistemes es poden "activar" si quan nosaltres comuniquem, ho fem "senyalitzant" o "etiquetant"; és un parany en el qual podem caure, ja que alguns dels sistemes i protocols s'activen quan nosaltres comuniquem algunes dades, cas per exemple dels informes socials o els registres diaris en els quals anotem certs aspectes de les persones. Per exemple, el RUMI "és un registre de casos de maltractament o de risc de maltractament que pretén obtenir dades en relació amb el fenomen per tal de poder fer recerca; prospecció de dades; anàlisi de tendències i de necessitats, i planificació d'actuacions" (Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, 2021) i pot suposar identificar com a vulnerable a una persona seguint uns criteris carregats de subjectivitat i amb algoritmes, ja que en aquesta eina, es dona el cas que donem resposta a algunes qüestions diverses de la persona, per exemple, d'higiene personal, marcant creus en unes caselles de tipus " si la persona porta la roba bruta" o si "presenta higiene corporal deficient" (Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, 2021). La nostra professió implica decisions que afecten la vida d'altres persones amb les conseqüències que això implica també, per a la comunitat humana. Com educadores hem d'entendre que no hi ha educació sense comunicació i com planteja Dewey, la comunicació és la "base de la comunitat humana, provoca l'existència de la cultura" (Dewey, J., 2004) i des d'aquest punt de vista, "etiquetar" a un infant com a "en risc" té connotacions i implicacions per a la comunitat com per exemple succeïx quan els progenitors perden la tutela d'un menor i aquesta passa a mans de la DGAIA.

Per acabat, soc partidari dels "informes" en la mesura que m'ho demanen, és a dir, en cada cas, valorar quin és l'encàrrec. Penso que és fonamental reflexionar en això per poder donar una resposta adequada com a professional. No soc partidari de crear documents o emmagatzemar informació de les persones sense cap criteri i si això s'ha de fer, crec que en moltes ocasions, la persona pot involucrar-se en el procés de creació d'aquestes eines, ja que per exemple, hi ha informes que es poden fer amb la persona present. Crec que per principis, la nostra pràctica ha de pensar en una mirada de possibilitats i no de limitacions si pretenem crear noves oportunitats educatives.

Bibliografía

Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. (28 de juliol de 2021). Generalitat de Catalunya. Obtenido de www.dretssocials.gencat.cat: https://dretssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/infancia_i_adolescencia/proteccio_a_la_infancia_i_ladolescencia/maltractaments_dinfants_i_adolescents/infancia_respon/web_infancia_respon/

Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. (28 de juliol de 2021). Simulador Registre Unificat Maltractament Infantil - RUMI. Obtenido de www.dretssocials.gencat.cat: https://dps.gencat.cat/rumi/#/home

J. Dewey, La opinión pública y sus problemas. Ed. Morata, Madrid, 2004.