En la tasca de l'educadora social, sovint, fem front a situacions que
presenten algun conflicte. Les històries de vida de les persones que
acompanyarem estan plenes de coses, algunes positives i altres no tant.
El patiment, el dolor o la pèrdua són algunes de les situacions que
haurem de fer front, situacions que moltes de les vegades, no ens
deixaran indiferents. Per aquest motiu, és important saber de forma
clara quina és la nostra funció i tasca a fer perquè davant de fets com
l'abandonament, l'agressió o la violència totes tenim filtres perceptius
que ens limiten i parlo de perceptius perquè, les educadores percebem,
som intuïtives. Poso un exemple: Quan treballem amb infants que han
patit violència, percebem el possible patiment i dolor que aquesta
situació ha generat en la persona. Ens hem de fer una idea del que ha
provocat aquella agressió perquè no l'hem patit nosaltres i amb una
actitud d'empatia vers la persona, podem acostar-nos a ella, per mirar
de situar-nos en el punt més proper del que va significar aquell
conflicte. Però mai serà la "nostra" situació i per això, la nostra funció sempre tindrà un "biaix" de subjectivitat: "En la subjetividad confluyen imaginarios colectivos, representaciones sociales, memorias, creencias, ideologías, saberes, sentimientos, voluntades y visiones de futuro. Como fuente de sentido y mediación simbólica precede y trasciende a los
individuos; constituye nuestro yo más singular, el sentido de pertenencia a un
nosotros y al conjunto social". (Torres, 2006)
Com
educadores podem suggerir o opinar que podríem o haguéssim fet,
pensaríem en possibilitats de millorar la situació en si i de trobar
camins que evitin ser agredit, però mai podrem situar-nos, si nosaltres no hem sentit, en la nostra "pell". No tenim aquella experiència i, per tant, hem de ser humils i sincers en la nostra forma de comunicar.
Amb la primera sessió de la Lluïsa Cortada vaig poder reflexionar sobre aquests aspectes, ja que
efectivament, en la meva vida professional m'he sentit "part d'un
sistema" i només una peça de puzle en l'àmbit social. No podem perdre de
vista que treballem amb la persona i el que porta en la seva vida i la
xarxa d'interrelació entre els diferents sistemes que afecten la persona
creen múltiples possibilitats i camins d'actuació. Cada part o sistema,
doncs, ha de tenir clara la seva feina i la nostra feina també ha de
permetre la connexió entre els sistemes, som facilitadors.
Bibliografia:
Torres, A. (febrero de 2006). Subjetividad y sujeto: Perspectivas para abordar lo social y lo educativo. Obtenido de www.researchgate.net: file:///C:/Users/Casa/Downloads/TorresAlfonso2006Subjetividadysujeto.PerspectivasparaabordarlosocialyloeducativoRevistaColombiandeEducacin50-2.pdf
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada