Durant el semestre, els aprenentatges que m'he endut em condueixen a plantejar-me un interrogant sobre el qual li he anat donant diverses voltes: Moltes de les veus que hem escoltat durant les jornades de comunicació de la UB ens han advertit dels perills de la comunicació quan aquesta no té sensibilitat amb les persones, perills que poden acabar transformant-la en un element discriminatori, que pot justificar accions repressives i opressives sobre altre persones. El missatge tendenciós és un perill real, és un pretext que s'utilitza amb l'objectiu de "transformar" la societat en dos bàndols, els "bons" i els "dolents". Carles Solà ens recordava com a TV3 es va usar el terme "immigració il·legal" a principis dels anys 2000 per definir a un grup de persones, una nomenclatura que era totalment errònia i que es va corregir, per posar un exemple d'un missatge que pot crear un discurs fals sobre les persones, tot i que després es va canviar "no regularitzades" o "situació no regular". Com a mínim, amb el canvi i acceptant l'error (no està de més demanar disculpes de forma pública i admetre errades), sembla que podem parlar de què en aquest cas, hi ha hagut sensibilitat vers persones que s'hagin pogut sentir interpel·lades.
Com a alternativa als mitjans convencionals, i com a proposta de transformació que difereix completament de la proposta que poden oferir els mitjans que donen veu a missatges que fomenten els prejudicis, apareix la comunicació popular, que es presenta com una eina molt interessant per mirar de comunicar des de les persones, amb sensibilitat i incorporant-les en el procés de transformació que pot suposar la construcció comunicativa feta en comunitat, és a dir, construïda en conjunt entre les persones. És un tipus de comunicació que considera uns principis-valors com el diàleg, la trobada, la reciprocitat, la problematització i generar interès i és una proposta que com educadores ens pot ser útil. Un dels exemples que recordo és l'experiència educativa de "La Batidora, radio en la escuela", on en un institut d'Argentina, les joves i adults treballen conjuntament en un projecte de ràdio i es converteix en un espai de canvi i transformació i també, d'oportunitat educativa per a algunes de les estudiants. Un exemple de comunicar des de la persona i amb sensibilitat vers les persones (Duschatzky, 2015). Crec que és una bona pràctica de comunicació transformadora perquè crea esperit crític i permet crear noves accions, té una finalitat definida, incorpora veus d'altres persones i mira cap a la comunitat, la convida a donar veu i a participar, mostra la pluralitat i es construeix conjuntament entre alumnes, professors i altres persones i amb els programes de ràdio, orienta cap a una solució a la situació de diversos alumnes i al tarannà del centre, l'impregna de nova energia. El poder es reparteix entre les parts participants.
Hi ha camins de comunicació i informació més enllà de les convencionals corporacions i mitjans de comunicació i xarxes socials, que sí mostren i donen veu a les problemàtiques reals de les persones, precisament un dels aspectes que tant el codi deontològic de l'educació social com diverses autores/rs fan referència com un dels grans reptes als quals hem de mirar de donar resposta les educadores en el desenvolupament de la nostra professió. (Asociación Estatal de Educadoras Sociales - ASEDES, 2007) i tenim, doncs, l'oportunitat de donar resposta des de l'acció, als missatges que miren de crear prejudicis i estigmatitzar, en benefici de certes persones que òbviament en poden treure rèdit de missatges confosos, tendenciosos, oportunistes i que només mostren grans titulars sense voler mostrar l'arrel del problema, com passava per exemple, durant la meva etapa a Bolívia, ja que com educadores al carrer (Asociación Mi Rancho, 2022), havíem de fer front a un gran nombre de campanyes comunicatives que buscaven estigmatitzar als infants en situació de carrer com a perillosos, lladres, conflictius, etc... fent cap menció ni donant cap dada que mostrés el nombre de drets que l'estat vulnerava i que sofrien aquests infants, evitant la responsabilitat que com a societat s'havia de tenir, posant el focus del problema en la delinqüència i no en què aquelles persones no havien d'estar al carrer i no es volia assumir el problema, es volia culpabilitzar a les persones que patien i tancar-les en centres (Endara Sanchez, 2012).
Bibliografía
Asociación Estatal de Educadoras Sociales - ASEDES. (2007). Código Deontológico del Educador y Educadora Social. Barcelona: ASEDES.
Asociación Mi Rancho. (2022). Asociación Mi Rancho. Obtenido de amirancho.org: https://www.amirancho.org/
Duschatzky, S. (2 de julio de 2015). La Batidora, radio en la escuela. Obtenido de youtube.com: https://www.youtube.com/watch?v=iy58IQLDyPM
Endara Sanchez, L. (15 de junio de 2012). El Díadigital. Obtenido de eldia.com.bo: https://www.eldia.com.bo/noticia.php?id=93218&id_cat=1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada