Les expectatives
inicials: 20 de febrer de 2023.
Avui 20 de febrer hem iniciat les classes d’Art i Cultura una assignatura que em permetrà tenir una relació més propera amb aquest àmbit. Herbart[1] ens parlava que la Cultura és l’element que permet establir vincle entre l’educadora i l’educand i permetent aprenentatges reciprocs entre les dues figures fins al punt d’establir un vincle educatiu i Violeta Nuñez ens orienta cap a una pedagogia on l’element cultural es un mitjà i eina que possibilita el canvi i la transformació, i per tant, cultura i educació son dos elements que caminen conjuntament: no hi ha educació transformadora sense l’aparació de la cultura; Per tant, Com a futures educadores socials, entendre aquesta perspectiva ens orienta a proposar accions educatives que contemplin la possibilitat d’accés a la cultura i caldrà doncs, orientant la nostre pedagogia a un accés real[2].
En una societat global on les possibilitats de contacte i descoberta cultural s’han dimensionat, en gran mesura, per uns avenços tecnológics, no deixa de ser indispensable que preservem a la Cultura com un dret per a tothom, aportant una perspectiva crítica, que permeti diferènciar de la cultura i oci de consum de mases per una cultura de les persones i no de les empreses, que treballi per millorar les condicions de totes i que sigui emancipadora. Ens caldrà doncs, preparar-nos per aportar pedagogies participatives, amb acció i pràctica que permeti a les persones empoderar-les. Aquest crec que és el meu punt de partida un cop em faig una revisió de quins son els meus posicionament professionals, com veig l’educació i com em relaciono amb la cultura més propera i local.
Les arts son un gran mitjà que històricament i des de perspectives crítiques, han estat útils per fomentar processos de canvi i transformació socials. Dins de les arts, hi trobem un gran ventall de possibilitats que busquen la transformació escapant de les vies educatives més convencionals i apostant per desenvolupar processos creatius. Parlem de la creativitat, i com diu Antonio Alcantara, “significa treballar amb les habilitats individuals que no s’usen només en la creació d’obres d’art, sinó també a la vida quotidiana. La creativitat és, de fet, la capacitat de resoldre problemes, és la capacitat de treballar activament per trobar una forma diferent d’aproximar-se a un obstacle. La creativitat relacionada amb l’apoderament permet reescriure la realitat, dramatitzant una situació social a través d’un mitjà artístic”. (Alcántara, A., 2015)
La creativitat en l’art, per tant, demana posar en joc habilitats de cada persona, més enllà de saber una determinada tècnica, ens parla de la quotidianitat i de resoldre, de pasar a l’acció per fer front a reptes: Parlem de processos creatius artístics que actuen com una eina “alternativa”, que plantegi altres visions, una contrahegemonia a alló absolut i universal, i és educativa i crítica amb la realitat o aquesta mirada és la que en la meva opinió hauria de prevaldre, que l’art sigui un vertader motor en la transformació educativa: “D’entrada, podem afirmar que quan les arts són presents en l’educació esdevenen un factor revulsiu de tots els processos d’ensenyament i aprenentatge. Les arts ofereixen vies diferents a les habitualment utilitzades per introduir els sabers, aporten un element emocional i de vincle i permeten connectar aprenentatges de naturaleses diverses entre ells” (VV.AA, 2020).
La creativitat suposa per les educadores Un dels repte educatiu; i fins i tot podria dir que certes “pors”; de si estarem a l’alçada per “crear” determinades coses, si en sabré prou. Sovint pensem que si no expertes en alguna disciplina artística, no podem ser persones que ajudem a canalitzar els sabers i és cert que afrontar-se a tècniques que no tenim controlades, ens pot suposar una dificultat però penso que la podem afrontar i precisament penso que aquesta assignatura, m’hi pot ajudar.
Alcántara, A. (2015). Art social i transformador. Revista Art Social. El Masnou. Ed. Neret
VV.AA (2020). Educar en la pràctica artística un dret irrenunciable. Educació 360.
[1]https://interabide.wordpress.com/2013/11/04/el-acto-educativo-como-lazo-social-el-triangulo-herbartiano/
[2] Núñez, V. (2003). El vínculo educativo, en Tizio, Hebe. (2003): Reinventar el vínculo educativo: aportaciones de la Pedagogía Social y del Psicoanálisis., Barcelona: Gedisa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada