Visita al Xamfrà, 8 de maig de 2023.

La visita al Xamfrà em va suposar una gran descoberta perquè no coneixia ni l'espai ni el tarannà de les seves activitats. Per tant, vaig arribar al punt de trobada només amb la informació prèvia que per part de l'assignatura se'ns havia recomanat. Vaig intentar no fer-me expectatives del que descobriria i esperar que l'Esther, la persona que ens va rebre, ens acompanyés en la descoberta.

Xamfrà és un espai ubicat al barri del Raval de Barcelona i sorgeix com un espai reivindicatiu socio-artístic, on hi ha lloc per a la pràctica de les arts escèniques, com a resposta a la necessitat d'acostar els drets culturals a la comunitat. Si ve és cert que les arts poden ser una eina educativa i de transformació, no sempre han servit per incloure i generar espais de diversitat i pluralitat. No sempre la cultura ha estat a l'abast de les classes populars per exemple, i moltes vegades només població amb privilegis ha pogut gaudir de les arts. En aquest cas, aquest és un espai que es defineix molt clarament per una aposta contracultura individualista, que no separi les persones sinó que les posi en contacte i que es comuniquin a través d'espais artístics pensats per atendre les necessitats reals de la població del territori. Pensant en el bé comú de les persones, educar en la pràctica artística és un dret irrenunciable i Xamfrà contempla en els seus eixos de treball, una perspectiva enfocada a garantir els drets culturals a poblacions que veuen com posada en risc aquesta possibilitat. Segurament, una de les reflexions o preguntes que caldria fer amb més profunditat també podria ser la del perquè l'administració no pot garantir pel seu propi peu, l'accés d'aquestes persones a uns drets fonamentals, ja que des de l'estat del benestar, la cultura és un element que es tracta de cuidar, com diu la mateixa Constitució espanyola i altres marcs legals.

Per fer front a aquesta absència, la comunitat organitzada pot trobar vies de canvi i transformació. En les activitats de Xamfrà, el focus està a involucrar a la participació activa a les persones i ho fan d'acord amb un treball estructurat en 4 eixos: generositat, confiança, compromís i permeabilitat. Cap dels quatre principis fa referència exclusiva a temes de rigor artístic, sinó més aviat al desenvolupament personal, que si serà a través d'un centre d'interès artístic en cada grup. És en aquest moment que el paper de la persona educadora cobra una especial rellevància. Tal com ens va dir Esther, "En el Xamfrà, l'educadora sempre obre portes, no les pot tancar completament, perquè en el fons, Xamfrà dona espai a la comunicació i contacte entre persones a través de les arts". Cal una actitud que promogui la participació de les persones, cal saber fer de connectors entre persones aprofitant els elements artístics. Hi ha un treball comunitari molt potent que perfectament pot ser un espai de feina per una educadora social. Precisament en el barri del Raval, on les desigualtats també són evidents, poder posar connectors i garantir les possibilitats de participació en la vida cultural de la comunitat és una feina que cal atendre perquè el no accés a la pràctica artística és un factor d'exclusió (Aliança Educació 360, 2020)

Un dels aprenentatges que m'he endut ha estat tornar a veure com les educadores podem treballar des d'una perspectiva molt més activa i creativa, que sigui propositiva. Moltes vegades tinc la sensació que la nostra és una feina que segueix molts protocols i plantejaments que ens limiten a l'hora de ser creatives. He treballat durant 5 anys al Centre Obert del meu poble i la nostra era una feina molt més de portes endins i sense apostar per metodologies més creatives i alternatives. En el meu cas, penso que jo soc una persona que encaixa molt més amb propostes de l'estil Xamfrà, on hi ha un treball transversal a diversos nivells, mirants de connectar persones i per això, fa falta sortir de les sales i parets i portes dels centres. Com educadores ens hem d'interrogar com creem les condicions i clima adequat per aprendre art i quins elements posem en joc (cos, moviments, sons, creativitat...) i fins a on podem arribar.

 Bibliografia

Aliança Educació 360. (2020). Educar en la pràctica artística, un dret irrenunciable: Desigualtats. 14.