Sessió 24 abril 2023: Cultura popular, associacionisme i la influència en l’educació. ( Núria Fabra)

Avui hem tingut la visita de la Núria Fabra a la sessió d'art i cultura i ens ha servit per apropar-nos, a través d'una proposta reflexiva, a l'ampli món associatiu i de cultura popular que tenim en el nostre territori. Prèviament a la sessió, he llegit el text de la Inés Crosas " La influència de la cultura i les arts en l'educació", per acompanyar els aprenentatges i continguts que ens vol acostar la Núria i personalment, he trobat que ajuden molt a comprendre la importància de les arts i la cultura en l'educació, tot i que encara ara i sobretot dins de l'àmbit educatiu formal, costa trobar experiències de treballs artístics i culturals amb continuïtat i que incorporin una mirada compartida entre entitats i administració. Un record potent que em va quedar després de treballar com Animador Sociocultural durant un curs escolar a un centre de primària de Piera (escola Herois del Bruc de Piera), precisament fa referència a les possibilitats que hi hagi una implementació en forma d'assignatura troncal de les arts. En aquell curs, hi havia una assignatura d'Animació Sociocultural i les alumnes un cop per setmana durant dues hores feien aquesta assignatura. Recordo que fins aquell curs, s'havien fet assignatures del "Rei lector" o "biblioteca" i va coincidir amb la meva arribada al centre, que la Direcció va apostar per posar aquesta assignatura. Estic parlant del curs escolar 2009-2010, ja ha plogut d'això, però quan vaig preguntar a l'equip educatiu com era possible canviar les assignatures d'un a altre curs, em van dir que el currículum d'educació contemplava la possibilitat que cada escola pugui decidir-escollir una assignatura que permeti treballar competències però que pot ser que aquesta no es realitzi a cada escola, és a dir, hi havia llibertat per poder "crear" o fer una assignatura que en el cas dels Herois del Bruc, era Animació sociocultural. Això ho lligo i molt amb tot el que vam veure en aquesta sessió.

Aquesta experiència que vaig tenir a l'escola de Piera, em va ressonar i retornar a la memòria després de llegir el text d'Inés Crosas, ja que el text fa èmfasi a recordar la importància que les arts tenen en l'educació: ..."(La cultura) juga un rol essencial en la construcció dels significats i identitats de les persones, i en l'establiment de les pràctiques socials i formes de poder que regeixen les societats (Giroux, 2003). D'alguna manera, la cultura són les "ulleres" a través de les quals observem el món que ens envolta". La cultura, des d'aquest punt de vista, la hem d'entendre com un element de relació i participació social en el nostre entorn i posa en contacte a les persones que amb el temps, podran esdevenir en un grup. La cultura és participada si ens identifiquem amb el que fem i podem parlar que també genera un sentit de pertinença a la comunitat, configura una identitat a un col·lectiu que es va fent d'acord amb la contraposició dels nostres iguals. La cultura és una oportunitat de trobada en un espai de llibertat, on l'accés lliure també ens orienta a parlar de la cultura com un dret que cal transmetre i preservar, just el lloc on l'educació entra en joc. La manera d'educar amb finalitats emancipadores no pot basar-se només en la instrucció, ha d'anar més enllà.
Una de les formes i opcions ciutadanes per preservar i crear cultura són les associacions, una forma d'organització col·lectiva que parteix de la lliure adhesió, passant a ser una opció per a la ciutadania, una opció que permet també exercir la ciutadania. Si la participació és lliure, s'ha de portar més enllà de les escoles, no només pot quedar dins d'un marc educatiu formal ni tampoc poc quedar emmarcat exclusivament com una opció educativa no formal on moltes persones potser no podran tenir accés a una educació artística. Per exemple, a Olesa, si vols inscriure't a l'Escola Municipal de Música té uns costos mínims aproximats d'uns 50€ mensuals sense comptar materials/instruments. Això provoca que no tothom pugui accedir a la Cultura i precisament no la fa plural, lliure i oberta com un espai on exercir ciutadania, si no més aviat pot generar més diferència i segregació entre col·lectius de persones. Per aquest motiu, una de les coses més potents que m'enduc a nivell d'aprenentatge de la sessió d'avui és la necessitat imperiosa que les arts i la cultura tinguin presència en tots els àmbits de la vida, també en l'educació, de forma transversal. Més enllà de l'escola, caldrà transversalitat per fer arribar a la cultura a més espais i és necessari un exercici corresponsable: Administració-associacions-organismes oficials (escoles de música, artístiques, etc...)-escoles-professionals.

Podem afirmar, doncs, que les agrupacions de persones amb un centre d'interès cultural tenen la potencialitat d'educar i cal entendre que com educadores socials, les arts són educables: Torna a sortir, doncs, la idea d'Educar en arts, educar per a l'art i educar a través de les arts com a una possibilitat real d'educació cultural i artística. Podem parlar que les educadores socials han de donar una prioritat social a les propostes culturals emergents si hi treballen des del vessant de comunitat, participació, emancipació. El rigor artístic, en el cas d'algunes propostes, potser queda en segon lloc, sense desmerèixer aquesta faceta de l'educació artística, potser sí que com educadores socials no som professionals artístics amb un coneixement profund sobre les diverses tècniques artístiques.
Les associacions són un espai a cuidar com a educadores en un futur perquè incorporen molts elements que són fonamentals per a la nostra professió: Lliure adhesió i participació activa de les persones que hi formen part o el dret a gaudir-ne, creen un sentit de pertinença a la comunitat, son espai de relació i valors acceptats com a positius per una majoria de les persones, són espais educatius que emergeixen per canviar la realitat d'un grup de persones. Un aspecte a considerar de les associacions, també va lligat amb el valor afegit que aporten a la societat, ja que generen comunitat i una ciutadania creativa que sap discernir de "Cultura popular" amb cultura de consum de masses, la qual cosa sembla que estigui guanyant terreny en les esferes culturals del nostre territori. Sembla que cada cop hem de consumir més cultura homogènia, que segueix patrons absoluts i universalitzats i que en el fons, volen mantenir un nivell de canvis i transformacions limitades, obviant a la cultura com una Font d'emancipació. Penso amb l'entrada del Halloween, una festa de masses, una tradició d'una cultura que va guanyant terreny a la pròpia del territori. Això és un risc i com deia Fabra, "alerta a fer de la cultura, un producte igual a tot arreu"...això podria ser una forma de perdre identitats i sentits de pertinença a comunitats i entrem en un territori de conformisme cultural que pot derivar a un conformisme en drets i llibertats i la negació a les possibilitats de canvi i transformació que la cultura pot oferir."

Com educadores socials, hem de tenir molt present que tenim l'encarreg de fer arribar la cultura a mans de les persones que precisament més dificultats tenen perquè puguin ser motors del seu propi canvi i transformació (Asociación Estatal de Educadoras Sociales - ASEDES, 2007).

Bibliografia

Asociación Estatal de Educadoras Sociales - ASEDES. (2007). Código Deontológico del Educador y Educadora Social. Barcelona: ASEDES