Aquesta ha estat una
visita on hem pogut obtenir aprenentatges que fan referència a temes com les
desigualtats, l'espai públic, la gestió comunitària de la cultura i poder
garantir el dret a la cultura.
L'urbanisme sense mesura en alguns barris o territoris de Barcelona ha tingut
uns impactes que han afectat les persones. Una de les conseqüències gira al voltant
de les possibilitats que barris de la perifèria, per culpa d'un oblit permanent
de les administracions, tinguin uns adequats serveis i oportunitats de
benestar. La piràmide de Maslow[1],
que fa referència a la satisfacció i benestar personal, ens assenyala que si
les necessitats no estan ben cobertes, és difícil que les persones puguin
assolir un grau de benestar complet. Els barris com el de Vallbona han hagut
d'aguantar la desigualtat de tracte en els serveis, afectant també l'apropiació
de béns culturals per part de la població que hi resideix. No és d'estranyar
que en territoris oblidats i abandonats per part de l'administració, hi hagi
iniciatives coorganitzades i populars que lluiten per reclamar millores, canvis
i transformacions i que treballin per garantir un mínim d'accés a la cultura a
les persones com és el cas del projecte "Rec es mou", una iniciativa
ciutadana que ha treballat per recuperar i dignificar un espai públic per a
l'ús i gaudir cultural. És una proposta elaborada entre entitats que vol
dinamitzar amb activitats, el barri. Estem parlant de garantir l'accés a la
cultura per a una gran part de la població i destinar un espai públic per a
aquest motiu i això és un element que personalment em sembla molt ric i una
gran experiència perquè davant les desigualtats evidents i mancances, hi ha una
proposta. El barri parteix de pocs espais, però, en canvi, amb originalitat,
s'han aprofitat espais oberts al carrer per poder deixar espai a la cultura: “El Rec Comtal és un espai potencial per millorar la
qualitat de vida dels barris amb una perspectiva global i
comunitària on el moviment cultural i/o econòmic que es generis sigui des del
barri i beneficiï de manera directa al barri. Aquest és el motiu d’aquestes
jornades, estudiar, descobrir i explorar maneres perquè un Rec Comtal digne i
entès com un bé comú sigui motor de transformació social. (Taula
Comunitària del Rec Comtal, 2018) . El treball
comunitari ha estat fonamental per recuperar i dignificar l'espai i amb la
implicació d'entitats diverses, hi ha una proposta cultural i educativa
col·lectiva. D'això se'n beneficia la comunitat i possibilita l'obertura cap a
canvis positius. El projecte "Rec es mou" fa front a les desigualtats
i crea un art popular, afavorint a aquests canvis en positiu: “L’art
popular està
íntimament relacionat amb un context social i cultural específic i amb la
comunitat en què es desenvolupa... La
funció social de l’art adquireix importància, ja que la seva producció podria
afavorir accions per canviar les situacions descrites simbòlicament pel mateix.
L’artista no és un individu il·luminat. La capacitat creativa pertany a una comunitat,
a un grup amb visions i talents diferents que comparteixen el mateix context
social on viuen les mateixes riqueses i mancances”(Alcántara, A. 2015).
També és un projecte que fomenta el sentit de pertinença i identitat i vincle amb el territori gràcies a convertir l’espai públic en un lloc de referència. Això genera una implicació i cura dels espais, organització entre persones per atendre’l i resguardar-lo i provoca un impacte directe en aspectes com la salubritat de la zona per exemple. O sigui, més enllà del impacte directe que pot tenir una activitat més concreta, posem per exemple, el casal d’estiu, hi ha tot un seguit de canvis, millores i transformacions que van des de la possibilitat de gaudir de cultura a mantenir net els espais, millorant el benestar de les persones. O sigui, tornant a Maslow, això seria molt bo. En aquesta línia comparteixo totalment la proposta de l’Antonio en referençia a els beneficis d’apropar l’art a la ciutadania: “L’art ajuda a enfortir el lloc en el grup i l’esperit de pertinença, on no existeix cap limitació.
És el desig d’experimentar junts a través d’un llenguatge artístic comú per a la consecució d’un objectiu compartit. Sentir-se part d’alguna cosa, per exemple, un projecte ubicat en una àrea en particular, és el primer pas per començar a participar activament amb el mateix objectiu de millora d’aquest. Això inclou la creació i la ciutadania, i no només ser propietaris. (Alcántara, 2015)
Com a conclusions crec que el projecte és un encert pel que fa a la seva mirada comunitària, basada en la realitat del territori, uns barris afectats per les desigualtats urbanístiques, de serveis, infraestructures, realitats socioeconòmiques complexes, etc...La resposta en forma de proposta (davant la inacció de l’administració) ha estat increible i amb una participació activa de la ciutadania per mirar de dignificar i millorar les seves possibilitats de benestar, on la cultura hi juga un paper articulador obrint espais, cas del Casal de la Mina, i s’aprofita el patrimoni cultural per un bé comú mentre al mateix temps, a part de protegir i aprofitar-lo, serveix per la creació de nou patrimoni i riquesa pel benefici col·lectiu.
Alcántara, A. (2015). Art social i transformador. Revista Art Social. El Masnou. Ed. Neret
Ruralitzem. (2023). El Rec comtal es mou. Obtenido de ruralitzem.cat: https://www.ruralitzem.cat/places/rec-comtal-es-mou/
Taula Comunitària del Rec Comtal. (11 de febrer de 2018). Obtenido de reccomtal.wordpres.com: https://reccomtal.wordpress.com/2018/02/11/presentacio-de-la-jornada/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada