La central del circ, sessió del 27 de març 2023

El circ és una disciplina artística que al nostre territori encara troba dificultats per establir-se. Hi ha manca d'espais dedicats a la creació i en aquesta visita vam poder entrar en un dels pocs espais destinats per a la pràctica i producció artística, un espai que permet crear.
Ens van acompanyar l'Esther Blàzquez, mediadora comunitària de la Central del Circ i vam poder visitar els espais on els artistes poden entrenar les seves habilitats. No em vull centrar a parlar de la visita en si només, ja que hi ha molta informació del que és la Central del circ, però sí comentar algunes coses de la visita que em van interessar. Després parlaré dels aprenentatges que en vaig extreure.
La Central del circ és un espai exclusiu per artistes acreditats, la qual cosa ja permet intuir que el treball és professional, amb dedicació i seriositat, entrega i esforç. Les i els artistes poden ser "residents" durant un temps i es dediquen a perfeccionar les seves habilitats mentre també creen els seus projectes artístics per portar-los en un futur al públic en general. La Central es converteix en un viver, una fàbrica de creació i de relació, de comunitat entre les artistes i especialment interessant és la proposta de treball comunitari que les artistes, a través de la central, poden desenvolupar, apropant la cultura a molts llocs i persones, facilitant-ne l'accés i el contacte, a través de propostes com les Jornades de circ de creació comunitària, els creadors en residència i la caixa d'eines o les maletes pedagògiques, que engloben a entitats diverses, vinculant artistes amb instituts de secundària, que a la vegada tenen un impacte directe en la comunitat. És a dir, a la Central del Circ, hi conviu el rigor i la pràctica artística professional amb un treball comunitari, on el més important ja no és aquest rigor artístic sinó el que provoca en les participants el contacte amb la cultura, en aquest cas amb la pràctica del circ, entenent el circ com una proposta artística oberta i creativa que porta a experimentar i crear amb el cos, el moviment i descobrir-se portant el cos a límits. Aquesta perspectiva o enfocament comunitari em sembla molt interessant i ho voldria destacar com una bona pràctica, molt interessant. Parlant amb l'Esther, li vaig preguntar si aquest tipus de vincles entre entitats com la Central i els instituts, es donava gaire més i no és tan habitual. A Barcelona, el pla de barris és un element rellevant que permet articular aquesta relació entre administració, central i instituts i és un projecte de treball comunitari on el més important no és la pràctica de la disciplina artística o el rigor artístic tot i que el treball és molt professional; els objectius principals busquen democratitzar la cultura i fomentar processos creatius artístics, és a dir posar l'art i la cultura al servei de les persones i que actuïn com a eina de transformació.
El treball articulat i en xarxa en aquest cas, està ben estructurat i organitzat i crec que això és d'ajuda i afavoreix que hi hagi continuïtat en el treball. Tot el treball està orientat i amb connexió al territori perquè no quedi només com un element que no arribi a gaires mans, al contrari. Per exemple, el projecte "en residència" té un procés de creació i de presentació del que s'ha creat, obrint la participació més enllà de les joves estudiants que hagin participat del procés. La comunitat també s'acaba relacionant i beneficiant del procés de creació en forma d'un espectacle artístic.
Un segon aprenentatge a destacar fa referència a la governança, gestió i possibilitats com educadores socials. De fet, crec que en aquesta sortida puc trobar relació amb tots els temes treballats a l'assignatura perquè la Central ho toca tot, però sobretot destaco el vincle amb la comunitat i ara, vull explicar com he arribat a entendre com un espai com aquest es podria convertir en un espai de desenvolupament professional com educador social, directament o indirectament. No soc artista acreditat, però en referència a la governança i precisament al treball comunitari, una figura com l'educadora social podria tenir un espai, ja que podria ser un canal de contacte entre els projectes artístics i espais educatius externs. Precisament recordant que no hi ha gaires propostes similars al territori, això hauria de canviar i es podrien replicar algunes idees que funcionen a altres territoris i municipis. Un educador social que vetlli per promoure la participació en l'art i cultura en espais educatius formals i no formals ben bé podria tenir recorregut o encaix en la governança i gestió. El treball en equip i el treball en comissions diverses permet a tot i no ser expertes en arts, puguem igualment formar-hi part. Com educadores, sovint penso que cal ser una mica arriscades, no tenir por a noves experiències professionals com entrar en contacte amb les arts tot i no ser-ne expertes. Per descomptat que si volem generar processos educatius a través de les arts, un mínim interès i coneixement de la disciplina tècnica és un punt a favor, però no cal ser expertes. Cal tenir un mínim coneixement, però també està obert a nous reptes. Parlem d'educació quan dos subjectes es troben un camí intermedi i l'element que provoca aquesta trobada, és la cultura i entre les dues persones, hi haurà un intercanvi de vivències i experiències, el vincle educatiu. No tot es pot haver viscut, no tot es pot haver conegut, sempre hi ha noves coses a aprendre i com educadores, crec que ens cal més ganes de provar sense por, sortir dels despatxos i anar a la recerca de la Cultura i l'art perquè són els elements que provoquen canvis en les societats. Les educadores crec que hem d'apostar per la creativitat i ser valentes per buscar aquell element cultural que uneixi a les persones, tinguem més o menys domini no hauria de ser un element que ens tiri enrere i ens faci por.